Dimecres, 5 d'agost de 2020 - Edició 741
La República

Carta a un indecís, o no

Per començar, és innegable que Catalunya viu ara un dels moments més importants de la seva història: ha de decidir si vol o no constituir-se en estat independent. Més tard […]

Josep Lluís Sànchez Palacios
Josep Lluís Sànchez Palacios 20/04/2015

Per començar, és innegable que Catalunya viu ara un dels moments més importants de la seva història: ha de decidir si vol o no constituir-se en estat independent. Més tard o més d’hora, els ciutadans seran convocats a les urnes en referèndum per manifestar lliurament la seva voluntat. I això exigeix un debat públic madur, serà i respectuós entre els partidaris del sí i els del no.
Un debat que permeti als indecisos, que són molts, formar-se una opinió ben informada i obrar en conseqüència.
Per tots aquells i aquelles que consideren que parlar de la independència no te cap sentit, que es tracta d’un projecte sense garanties i que fuig d’afrontar els problemes reals, aquest escrit pretén explicar els motius poderosos per pensar que necessitem l’eina que només ens dóna la independència, que és bona i que val la pena aportar per ella. Perquè aquest any 2015 és any d’eleccions i tots hem d’escollir (municipals, catalanes i generals). Moltes coses canviaran i caldrà decidir en cada moment.
’Si algun cop t’han dit que la independència ho resolt tot, t’han mentit. La independència no ho resolt tot’.
Molts pensem que és un gran oportunitat per solucionar moltes coses, però ben segur que no té propietats màgiques. La independència no és més que un instrument, una eina, i les eines es poden utilitzar bé o malament. No hi ha garanties que Catalunya sigui capaç d’usar bé aquesta eina i en tregui el màxim profit. Així que qui hagi començat la lectura esperant un catàleg de garanties de millora signat davant notari, és millor que no continuï. La independència mai va ser, majoritàriament, el pla A del catalanisme, però ara ha esdevingut el projecte, l’únic projecte possible, que pot permetre desenvolupar les seves potencialitats econòmiques, lingüístiques i culturals, i assegurar el màxim benestar possible.
Al món on vivim és necessari tenir política fiscal pròpia, connexió ferroviària de mercaderies i viatges amb Europa, gestió de l’aeroport del Prat, AVE, corredor mediterrani, competències a la xarxa de rodalies, justícia, etc. Una reforma federal, com es plantejava al passat, és molt difícil per no dir impossible.
La hipercentralització va contra tot aquest procés i ens deixa molt poc marge de maniobra. Per això reivindiquem la possibilitat de responsabilitzar-nos del nostre futur, per la via democràtica. Per que es tracta d’una ‘revolució democràtica’, potser inèdita a Europa, on s’està confrontant la voluntat i la força de la gent contra l’immobilisme de l’establisment constitucional.
Ara són els ciutadans els que recuperen el protagonisme perdut a la transició per posar en marxa una nova oportunitat de fer les coses millor. Es tracta d’una situació absolutament nova on la independència és sinònim d’oportunitat històrica. És innegable que representa una ruptura democràtica amb l’antic estat i l’apertura d’un procés constituent del nou estat català. Per això és molt important participar activament en la construcció d’aquest nou país.
Imaginar el futur és el motor de la història
El conflicte no es contra Espanya, ni contra els espanyols. Hi ha molt vots pel sí entre la gent que diu sentir-se catalana i espanyola. De fet, són els partits que estan en contra de la independència els que parlen sense parar de fractura social i classifiquen als catalans segons el seu origen. És en definitiva, un conflicte i un desacord polític amb un estat que juga sistemàticament contra els interessos de la societat catalana, a la que no reconeix com a subjecte polític, que no la deixa votar i que nega infraestructures…
Aquest procés cap a la independència, que té caràcter participatiu, integrador i multitudinari, també compta amb el suport de l’associació ‘Súmate’ que diu ‘em sento espanyol, però vull la independència’. Això és una mostra més de que volem que sigui un projecte compartit, no excloent, un model de convivència. Bombardejar constantment amb advertiments o amenaces de sortida de la Unió Europea o de l’euro no és la millor manera de vendre una Espanya atractiva pels catalans. És l’etern argument del la por que no podrà impedir que Catalunya passi a ser ‘un afer europeu’ i, ben segur, no serà castigada ni exclosa.
La ciutadania és tenir en compte als altres.
Ningú sap com serà realment el procés ni quines seran les seves passes. Només podem avançar que volem que siguin pacifiques i democràtiques. Disculpa si el text és una mica llarg perquè en realitat no calia explicar-te tot això perquè tu ets català i saps bé com és el teu país.
El llibre
Aquest escrit està gairebé literalment basat en el llibre del mateix nom d’Eduard Voltas, periodista i editor barceloní, que és partidari del sí a la independència, com jo, i que fa una mena de carta oberta que s’adreça ‘obertament’ a tots els que dubten.
‘Carta a un indecís’ és un text breu, directe i honest, escrit amb passió però ple de raons i arguments. Un llibre que es pot trobar en castellà i en català (perquè indecisos catalanoparlants, ‘haberlos, hay-los’) i que convida a imaginar, i a construir, un futur millor per a tots.
Aquest llibre no és la ‘Carta a un jove poeta’ de Rilke, però també pretén provocar la reflexió interna, el pensament i el propi camí personal en aquest laberint polític d’Ariadna que alguns anomenen ‘el Procés’, res que veure tampoc amb Kafka, esperem…
El conjunt de llibres que parlen d’aquest tema supera ja llargament el centenar. Aquesta propera diada de Sant Jordi s’afegiran de nous, però aquest és imprescindible, sobretot ara que estem al bell mig de l’Any dels indecisos.

Relacionats