Divendres, 18 de juny de 2021 - Edició 1058
La República

Capelletes per destruir l’ANC

No cal anar més lluny. “Essència” és el nom triat pel primer corrent crític que s’ha format en el sí de l’Assemblea Nacional Catalana. Amb aquest nom, i amb l’excusa […]

El Dietari del Procés
El Dietari del Procés 17/04/2014

No cal anar més lluny. “Essència” és el nom triat pel primer corrent crític que s’ha format en el sí de l’Assemblea Nacional Catalana. Amb aquest nom, i amb l’excusa de protegir l’ANC i Carme Forcadell d’una hipotètica il·legalització, un grup de persones han presentat aquest col·lectiu intern que aprofita per mostrar-se crític amb diversos aspectes funcionals de l’ANC i opta per arreglar-ho ocupant càrrecs dins l’organigrama de l’entitat.
 

Quan algú apel·la a “l’essència” és que les coses van mal dades. El discurs de les essències, és el discurs de la marginalitat radical que va planar sobre l’independentisme més excloent del darrer quart del segle XX. Un cop l’independentisme ha esdevingut majoritari, els partits o els corrents crítics que han volgut reeixir a través de les essències pàtries s’han anat estimbant l’un darrere de l’altre. El darrer de tots ha estat SI que va aconseguir la fita d’arribar al Parlament a través de la unió temporal d’interessos amb l’expresident del Barça Jan Laporta.
 

Encara és aviat per saber què o qui hi ha darrere d’aquest moviment que amaga una crítica covarda a la direcció de l’ANC. Covarda perquè utilitza el pretext de defensar-la d’una hipotètica il·legalització. Des de quan és necessari un corrent intern per a defensar l’Assemblea d’aquesta possibilitat? De debò que l’horitzó és la “clandestinitat” i no l’11S? Segur que l'amenaça és externa i no interna? El col·lectiu tira més llenya al foc i afirma que hi ha un distanciament entre el Secretariat Nacional (SN) i les bases, una situació que només visualitzen ells. Finalment rebel·la que alguns dels cinquanta membres promotors que han tirat endavant aquest corrent crític s’estan plantejant presentar-se a les eleccions al SN en candidatures individuals. Val a dir que alguns d’aquests ja ho van fer a les darreres eleccions a aquest organisme.
 

Ja està, siguin clars i no intoxiquin ni recorrin al fonamentalisme de la defensa de les essències de la pàtria en la clandestinitat i diguin simplement que el que volen -moguts o no per algun grup comunicatiu, algun partit polític o simplement interessos personals-, és una plataforma i un escenari ideal per bastir una candidatura que torni a disputar legítimament el rol de lideratge d’aquesta entitat tant potent a Carme Forcadell i el seu equip.
 

Personalment també soc d’aquests que creuen que allò que va bé no s’ha de tocar. No crec que sigui el moment de fer capelletes i dividir malgrat que els catalans i els independentistes n’estem acostumats i no n’acabarem d’aprendre mai. L’ANC és un caramel molt dolç i de ben segur que tempta els egos d’aquells que s’hi acosten amb un afany de protagonisme clar, com sembla el cas. Cal recordar però que ara mateix l’ANC té un prestigi que s’ha guanyat a pols a través de la representació amb caràcter de Carme Forcadell al timó de l’entitat, una presidenta de trajectòria contrastada que no ha sortit del no-res. Tal i com està el procés, és absurd intentar provocar un terrabastall per encabir una candidatura que no tindrà el temps per fer-se amb el reconeixement públic que té l’actual presidenta i l’equip amb el que treballa.
 

Ara és l’hora de treballar per l’11 de setembre i fer possible la “V” de Victòria que ens condueixi cap al triomf final el 9 de novembre, o cap a un escenari posterior que ens hi condueixi igualment. Els ciutadans no veiem cap altre escenari de treball a través de l’ANC per fer possible la llibertat.

Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols