Dijous, 29 d'octubre de 2020 - Edició 826
La República

Cal recordar que el 27S no ens hi juguem molt, ens ho juguem tot

Aque­sts són dies d’exploració i d’una certa dis­cre­ció per part de les enti­tats sobi­ranistes i els par­tits polítics. És nor­mal i és bo que sigui així, els acords des de […]

Èric Bertran
Èric Bertran 03/07/2015
Aque­sts són dies d’exploració i d’una certa dis­cre­ció per part de les enti­tats sobi­ranistes i els par­tits polítics. És nor­mal i és bo que sigui així, els acords des de la dis­cre­ció sem­pre són més fruc­tífers. Els socis d’alguna d’aquestes enti­tats avui i demà tenim vot per pres­sionar en una o altra direc­ció, però també és bo recor­dar, que tenim veu. És a dir, que les nego­cia­cions requereixin dis­cre­ció no vol dir que els ciu­tadans no haguem de con­tin­uar amb la veu alçada dem­anant, exig­int allò que és just, allò que ens farà guanyadors el 27S; la uni­tat per recu­perar la il·lusió.
 
Segons alguns mit­jans de comu­ni­cació aque­sts dies s’estan explo­rant varies vies. Cal que siguem con­scients tots del que ens hi juguem i que recor­dem a algun diri­gent polític que si no guanyem el 27S serà només per culpa nos­tra. Si el Pres­i­dent con­voca les elec­cions plebisc­itàries tal i com volem i per­dem serà perquè ens ho mereixem, serà perquè en el moment de la ver­i­tat hau­rem demostrat que no tenim sen­tit d’Estat, per tant, no ens ho mereixem. Durant 300 anys no hem tingut les eines per esde­venir un País inde­pen­dent, però ara que tin­drem l’eina sinó som capaços d’utilitzar-la bé serà només per culpa nos­tra. Ja no ens podrem queixar de Madrid, només ens quedarà lamentar-​nos en els nos­tres remordi­ments i veure com comença el procés de destruc­ció més gran, humiliant i descarat que haurà patit mai el nos­tre país.
 
Però com deia, aque­sts són dies de nego­cia­cions dis­cretes, de posar pro­postes sobre la taula. En alguns moments els qui volem guan­yar el 27S a par­tir del fac­tor il·lusió, a par­tir de la uni­tat, hem tingut motius per estar tris­tos i deses­per­ançats. Però ara no crec que estiguem en aque­sta fase, o ara espero que no estiguem en aque­sta fase. En aque­stes últimes hores han sor­tit pro­postes i declara­cions per a l’esperança. Potser alguns, per fi, van ente­nen que aque­stes elec­cions les guan­yarà qui sigui capaç de sumar, i sinó ho fem nos­altres sumaran d’altres en altres direc­cions que no serà la independència.
 
Que­den pocs dies per la decisió final, i ara cal una veg­ada més que la base, els inde­pen­den­tistes de bona fe, no defal­lim i pres­sionem, pres­sionem fins al dar­rer moment per exi­gir uni­tat. Com volien les enti­tats sobi­ranistes, com volia i vol el Pres­i­dent Mas, com volíem tots fins que alguns van fer càl­culs elec­toral­istes i par­tidistes i se’n van despen­jar. Cal que aque­sts dies con­tin­uem dem­anant uni­tat a les reunions, a les nos­tres assem­blees, als nos­tres grups de whats app, per Twit­ter… Cal que fem un dar­rer espring perquè després de molt de temps no ens hi juguem molt, sinó que ens ho juguem abso­lu­ta­ment tot.

www.ericbertran.cat

Relacionats