- Publicitat -
Ahir va ser el dia internacional de les víctimes de l’Holocaust. La Unió Europea és l’exemple, la millor prova, de que vam guanyar els democràtes, de que vam vèncer als feixistes. N’hem d’estar orgullosos i no ser destructius però també és veritat que cal que siguem exigents. Molt. Cada dia. I a dia d’avui hi ha simptomes, i més que símptomes fets, que ens haurien de posar en alerta.
L’avanç del populisme generalitzat a tots els països europeus. Tics hitlerians i leninistes, de dretes i d’esquerres, que són igual de perillosos. Veure com en alguns països està creixent l’odi racial o l’homofòbia i que Europa és incapaç d’imposar-lis els seus valors ens ha de preocupar. Veure com alguns països que fins ahir creiem avançats roben tots els béns als refugiats, ens hauria de fer avergonyir. Saber que a Europa li és igual que morin persones, que morin nens, cada dia al mar mediterrani ens hauria de fer rebelar. Saber que és capaç de pactar amb un Estat que no respecta els drets humans com Turquia a canvi de que freni l’arribada de refugiats sense saber a quin preu ens hauria d’escandalitzar. I saber que l’espai Schengen té els dies comptats per l’egoisme dels Estats i perquè, en definitiva els Estats han decidit que prefereixen sacrificar Grècia abans que ajudar-la en l’acollida de famílies que fugen de la mort ens pot fer perdre la confiança en aquesta coalició nascuda amb bones intencions.
Estic convençut que a Europa no hi cap tothom. També estic convençut que Europa té una gran responsabilitat per acció i per inacció amb la situació de guerra a Siria. La no acció durant tants anys a un poble que està morint és terrible, i la venda de samarretes amb el logotip de Qatar lamentable, per posar un exemple gràfic i quotidià. Tots en tenim la culpa. Del que estic convençut, també, és que deixar morir gent al mar ens allunya dels valors fundacionals de l’Europa que tan hem defensat. Potser avui que recordem l’Holocaust, també podríem recordar el pla Marshal. I plantejar fer-ne algun similar progressiu en alguns països que realment el necessiten. O deixem enrere la idea de que hi ha un primer món i un tercer món i assumim que som un únic món o els avenços que hem fet seran envà. Mentre no ajudem a progressar el sud que tan hem saquejat i massacrat, no ens podem queixar que els del Sud vulguin venir al Nord. Jo també voldria.
Repensem Europa, no siguem destructius perquè hem avançat molt, però siguem crítics. Molt crítics. I, sobretot, continuem construint sense tancar els ulls a res ni a ningú. Bon dia a tothom!
www.ericbertran.cat
Publicitat
