Benvingut 155, la Generalitat és Estat Espanyol (11/12/2018)

Benvingut 155, la Generalitat és Estat Espanyol (11/12/2018)
Des del 27 d’octubre de 2017(declaració d’independència) fins el 14 de maig de 2018 (amb el govern Torra) l’administració catalana va ésser intervinguda. En el funcionament ordinari no va experimentar quasi cap canvi, ja que l’administració autonòmica catalana es regeix estrictament per l’ordenament bàsic de l’administració espanyola. En els aspectes extraordinaris, o d’impuls polític, tot va quedar congelat, per un cert escrúpol del PP atesa la seva escassa o nul·la representació política al nostre país. Tal vegada, igualment un escrúpol que no té perquè tornar-se a repetir.
La intervenció de l’Estat sobre una autonomia de l’Estat no té res d’especial, i demostra fins a quin punt les estructures autonòmiques no són més que una forma d’Estat. Curiosament, i sobre això s’hauran de buscar més aclariments, la intervenció de l’administració autonòmica no tindria que comportar, necessàriament, la liquidació del seu parlament, votat democràticament. El 155 va dissoldre el Parlament i va forçar les eleccions del 21 de desembre de 2017, fet que pel que sembla va interessar a les forces suposadament independentistes, amb la idea de qui si tornaven a obtenir la majoria, el resultat democràtic provocaria la negociació bilateral Catalunya/Espanya. I d’això, res de res!
La Generalitat de Catalunya és estat espanyol en estat pur , agradi o no als catalans, i en si mateixa és una enganyifa descomunal, per permet administrar 30.000 milions d’euros dins del marc espanyol, tot creient que aporten alguna cosa a la causa de la llibertat nacional i de la reconstrucció històrica. Són majoritàriament diners finalistes, i per serveis públics que ben bé executava l’administració perifèrica de l’estat.
El Parlament en canvi, representa la sobirania popular, i pot ésser l’expressió , amb els límits de la legislació electoral, del que podria ésser la República Catalana Independent. A la pràctica, també s’autolimita i té la pressió incessant del Tribunal Constitucional que no dubta a admetre les impugnacions de les seves declaracions polítiques, i també actua amb extrema prudència pel que fa als seus òrgans de govern. En definitiva, ni això!
La capacitat i força catalana per assumir reptes és més que sobrada. Tanmateix, per mandra o per oportunitat, hom prefereix gestionar la minsa autonomia política que guanyar la plena república. I en això, la Generalitat és l’esquer perfecte. Espanya sempre donarà la Generalitat als “nacionalistes”, ja que així els té comprats a un preu molt més baix del que creuen els pusil·lànimes catalans que la dirigeixen. I per això, el 155, en qualsevol forma, en clau independentista, és una bona notícia. 155 i eleccions són la mateixa cosa pels espanyols (tot i que com s’ha exposat és molt i molt discutible), i per fer la independència és el millor tàndem. Fer la viu-viu, fer encaixar als propis catalans totes les seves contradiccions, inclosa la de carcellers del companys de partit i de família, no durà cap a res, i serà sempre més una forma de càstig injusta i contrària al dret de Catalunya com a nació mil·lenària.
©¹ Vicenç Plans, periodistavplans@gmail.com, facebook, @vplans3, https://vplansperiodista.webnode.cat/
(¹)Permesa la reproducció total o parcial d’aquest escrit citant la font.