Barcelona és una gran ciutat malgrat Ada Colau

Deia que les vagues havien de ser diver­tides i impre­vis­i­bles. Ara se les menja. I el que es pitjor, ens les mengem tots. Deia que la culpa dels prob­lemes lab­o­rals que tenien els qui avui fan vaga era dels priv­i­legis que els altres par­tits don­aven a alts càr­recs. Ara, diu que és perquè els tre­bal­ladors cobren 33.000€. Deia que els altres retallaven per retal­lar, per gust, per morbo, per ide­olo­gia. Ara diu que no hi ha pres­su­post per assumir les reivin­di­ca­cions. El del­e­gat de GSM, l’empresa organ­itzadora del Mobile World Con­gress, John Hoff­mann, enfa­dat, no va assi­s­tir ni al pas­seig d’autoritats ni al dinar. A Barcelona 100.000 con­gres­sistes enfa­dats, arrib­ant tard a totes les con­fer­èn­cies. Cues als met­ros, car­a­vanes a tots els acce­sos de Barcelona, la Diag­o­nal tal­lada per man­i­fes­tants i pel cen­tre que no s’hi podia passe­jar per les mantes que hi ha plenes de pro­ductes fal­si­fi­cats proveïts per màfies que exploten a per­sones amb situació admin­is­tra­tiva irreg­u­lar o que s’aprofiten de les nul.les condi­cions lab­o­rals en paï­sos del ter­cer món.
 

Al cen­tre, el punt més cèn­tric, la Plaça Catalunya, ocu­pada per una gran carpa de Sam­sung. Fa un any acusaven als altres de ven­dre la plaça per posar-​hi una pista de gel. Aque­sta era una ini­cia­tiva dels com­er­ciants de la zona per aju­dar a nego­cis famil­iars i oferir un servei molt ben rebut per la població. Ara, sense cap mena d’explicació està ocu­pat per una gran multinacional.

 

Men­trestant l’alcaldessa signa un con­tracte mil­ionari amb Movis­tar. El mateix que va denun­ciar públi­ca­ment en plena cam­pa­nya elec­toral quan el volien sig­nar altres. Ara el signa ella. I no dóna expli­ca­cions. Enti­tats de bar­ris enfadades, els regi­dors dels dis­trictes són absents, no respo­nen. Els hi volen dem­a­nar locals per exer­cir tasques socials sense ànim de lucre, pero a les seus del dis­tricte no hi troben el regi­dor que mana. Men­trestant, diver­sos locals ocu­pes con­tin­uen amb plena impuni­tat. Tanta, que fan obres de mil­lora sense per­mís. Potser aquest és el model pro­duc­tiu que volen. Els pisos de lloguer il.legal aug­menten, els qui inten­ten fer hotels amb per­mís i pagant impos­tos es troben traves. I es querellen con­tra l’Ajuntament, igual que els com­er­ciants per com­petèn­cia deslleial amb aque­lls que venen pels car­rers sense per­mís ni garanties de seguretat.

 

A l’Ajuntament de Barcelona no hi ha pres­su­post, segueixen amb l’anterior que deien que estava fet en con­tra dels tre­bal­ladors i les famílies vul­ner­a­bles. I men­trestant l’alcaldessa? En una assem­bla del seu par­tit preparant la seva cam­pa­nya elec­toral per inten­tar pre­sidir la Gen­er­al­i­tat. Fent estudis per veure amb qui hau­ria de pactar per ser la primera pres­i­denta de la República, una república que es vol tro­bar feta, perquè tam­poc no ajuda a construir-​la. És més, ella pacta amb els qui a l’Estat volen fer un refer­èn­dum per votar en con­tra de la repub­lica catalana.

 

En fi, a mi no m’apassionava la vella política, però és que amb la nova política ja no puc més. I és que saben, la alcaldessa només va aga­far el metro el primer dia acom­pa­nyada de molts fotò­grafs, els qui l’agafem cada dia i no ens fem fotos, estem cansats de dis­cur­sos, d’irresponsabilitat, de men­tides. I és que no porta ni un any.

 

Deia que atu­raria els desnon­a­ments, que si que es podia, que d’altres desnon­aven per plaer, i ara diu que es va equiv­o­car i que resulta que els desnon­a­ments no són com­petèn­cia munic­i­pal i que no hi pot fer res. Que dimiteixi, perquè potser no roba però col·loca el seu marit, perquè aprofitar-​se de les penúries que passa molta gent per la seva car­rerra per­sonal és de ser molt mis­er­able. Donar falses esper­ances, prome­tre coses que saps que no cumpliràs. Algunes de les pitjors car­ac­terís­tiques de la espè­cies humana reunides en una sola cara.

 

El món, com Barcelona, no és per­fecte, ni mai no ho serà, però això és un insult. Hem de dir prou. Girem full. Recomencem Barcelona. Aque­sta és una gran ciu­tat mal­grat ella. Hem d’aconseguir que sigui un sim­ple mal son de la nos­tra història. Una anèc­dota que no recor­dem ni amb gra­cia, una anèc­dota que recor­dem com una sim­ple hemor­roide que un dia ens va sor­tir, ens va molestar només durant un temps lim­i­tat i va desaparèixer, sense pena ni glòria com la seva trista i odiosa existèn­cia. I per mai més tornar, i per mai recordar.

 

Bon dia Barcelona, bon dia alcaldessa Colau!