El panorama que s’albira en les eleccions del Barça és realment engrescador per tots aquells que ens dediquem a viure aquests esdeveniments amb gran intensitat. No m’interessa tant apuntar quins són els punts forts i les febleses de cada candidatura sinó com són i seran tractades aquestes en els diferents i grans mitjans de comunicació del país, que tenen uns interessos que no convergeixen ni de bon tros amb els dels socis.
En les eleccions polítiques la majoria d’electors tenen ja una ideologia definida i costa fer-los canviar de vot. En el Barça, de moment, regna la confusió. Els principals candidats (o favorits) han sorgit tots de les diferents juntes de Joan Laporta. Quina diferència real poden apreciar els socis entre Sandro Rosell, Marc Ingla, Jaume Ferrer i Jaume Benedito, més enllà que tots diuen que mantindran més les formes que l’actual president?
Com que la situació esportiva del Barça és insuperable els candidats hauran de marcar paquet en altres afers, que sovint interessen poc als socis, que només s’exciten quan se’ls parla de grans fitxatges. Si com sembla Laporta porta al Camp Nou abans de plegar David Villa i Cesc Fàbregas aquest assumpte també s’haurà d’aparcar. Florentino Pérez havia comentat fa un temps al seu entorn més proper que aquest estiu pretenia aprofitar la batalla electoral blaugrana per pispar Messi, com ja havia fet amb Figo uns anys abans. Finalment sembla que es conformarà amb Mourinho. Un al·licient menys per a la campanya.
Així doncs, les eleccions es poden acabar decantant pel carisma d’algun dels candidats. Rosell parteix amb avantatge –ho diuen les enquestes– en aquest terreny, però tota la maquinària propagandística laportiana lluitarà per evitar que sigui president. És una qüestió personal. I Laporta té amics poderosos, com l’editor de l’Sport Josep Maria Casanovas; l’amo de Mediapro, Jaume Roures, i alguns dels càrrecs de TV3. Al mateix temps, però, s’ha enemistat descaradament amb el Grup Godó, la productora de Toni Soler –a Crackòvia el trinxen cada dilluns– i amb tots els mitjans amb seu a Madrid, per allò de la caverna mediàtica.
Fareu bé, doncs, de fixar-vos cada dia i a tot arreu per quin candidat aposten els grups de comunicació del país. És un suport que, lògicament, no serà gratuït. A Madrid el Marca i el Mundo van jugar-se-la a tot o res per Florentino Pérez i van guanyar.
