Per si teníem algun dubte de que “la UE de la prosperitat i la pau”, també coneguda com Europa del capital, no deixa de ser la minyona dels yankis i els seus còmplices britànics. Una nova i rocambolesca història, digna de les comèdies de Leslie Nielsen, ens torna a obrir els ulls a la trista realitat.
Resulta que els serveis d'espionatge americans i britànics porten anys espiant a tot Déu: ciutadans, institucions europees…
Quan això surt a la llum gràcies a l' exespia Snowden, mos posem les mans al cap. “Oh! que dolents que són estos americans, no respecten los nostres drets a la intimitat, ni la confidencialitat de la informació institucional europea…”
Mentre Snowden segueix a l'aeroport de Moscou (o això sembla) esperant a que algun país li doni asil per a que no li fotin la injecció letal als EUA o l'obsequien amb una cadena perpètua per haver-nos obert els ulls, resulta que un avió oficial amb el President de Bolívia surt de Moscou i demana fer escala a un país Europeu.
Tot i que, fins al moment, no hi ha cap ordre de detenció internacional cap a Snowden ni ha estat acusat formalment de res, en base a un rumor segons el qual viatja a l'avió bolivià, diversos països europeus deneguen la parada de l'avió d'Evo Morales (president d'un país sobirà, menys desenvolupat que nosaltres, però sobirà i amb plenitud de drets internacionals) què està tot un dia volant per Europa fins que al final, quan casi no li queda combustible, aterra a Àustria on és retingut durant més de 10 hores.
No estàvem tant enfadats perquè ens havien espiat?
Hem de saltar-nos tots els protocols diplomàtics perquè Mr.Obama ens ho demana?
Conclusions:
Queda clar que el primer president negre de la història dels EUA no deixa de ser, com va dir ahir l'expert en Dret Internacional, Pere Vilanova, la versió soft de George Bush.
Tot i la major fortalesa monetària de l'euro respecte el dòlar, la Unió Europea segueix sent una titella sotmesa a la voluntat política i financera de Washington i Wall Street. Una subordinació que es manifesta entre d'altres formes en, a diferència del tractament cap a Evo Morales, la cessió d'aeroports europeus als EUA per al trasllat a Guantànamo d’uns presoners de guerra als que no se’ls garanteix cap dret (humà, jurídic, processal…) o l'omnipresència a les institucions europees actuals dels homes de Goldman Sachs, principals responsables del crack financer de 2008 del qual encara avui, i sembla que per molt temps, en patim les conseqüències en forma d'atur, pobresa, desigualtat, retallades…
Aterriza como puedas Evo, llarga vida a la revolució bolivariana.
