Diumenge, 9 d'agost de 2020 - Edició 745
La República

Atacs greus contra els drets fonamentals

Estic totalment d’acord amb la proposta de la Xarxa Europea per la Igualtat Lingüística d’elaborar una  directiva de  llengües per protegir  totes  les llengües  i cultures europees (no només les […]

Josep Maria Loste
Josep Maria Loste 05/06/2016

Estic totalment d’acord amb la proposta de la Xarxa Europea per la Igualtat Lingüística d’elaborar una  directiva de  llengües per protegir  totes  les llengües  i cultures europees (no només les que disposen  d’estat) d’una forma efectiva. En aquesta línia, el secretari  general de la dita associació Davyth Hicks  (amb l’acrònim en  anglès ELEN)  ha denunciat recentment al Parlament Europeu que la discriminació  lingüística, de fet, és un tipus de racisme que  cal condemnar i perseguir judicialment de forma  contundent.. De la mateixa manera, i seguint el mateix  fil  argumentatiu, la Plataforma per la Llengua ha denunciat  atacs als drets  fonamentals en relació amb la  qüestió lingüística, especialment,  en relació  amb la  discriminació  del català, en molts àmbits, que depenen de l’administració  de l’Estat  espanyol a Catalunya.

Davant d’aquest panorama, de facto, d’atacs “encoberts” greus  contra els drets lingüístics  dels  catalans, no es pot  permetre, ni un minut més, una situació  d’impunitat intolerable contra l’ús del català en la vida  política, econòmica i social  de  Catalunya. De fet, ja s’està reclamant, d’una  manera oficial, per part  d’entitats  i partits  polítics a l’eurocambra  que  les institucions europees considerin  les agressions i discriminacions lingüístiques com  un atac als drets  fonamentals. En relació amb això, l’associació Xarxa Europea per la Igualtat Jurídica (ELEN) considera molt reeixit l’informe de la Plataforma per la Llengua titulat : “Si me hablas en catalan se suspende el juicio. Els drets lingüístics en via morta”, que es va presentar  a Brussel•les el 17 de març d’enguany. També és important de destacar  les propostes de l’eurodiputada irlandesa  del Sinn Fein, Liadh  Ni Riada, la qual  va destacar que les  llengües com el  català  o l’irlandès,  a la llei/carta europea de protecció de llengües, no  haurien de ser descrites com a llengües minoritàries, ja que amb aquesta denominació sembla que se les consideri, ja oficialment, com de  segona categoria.

En síntesi: és molt important, és de justícia, que la UE i d’altres institucions  europees equiparin  -i ho  facin complir obligatòriament als estats  membres-  la discriminació lingüística com una infracció, un delicte per  qüestions de  racisme  i xenofòbia. Cal  lluitar aferrissadament contra aquestes actituds  de prepotència  lingüística greu, les quals massa vegades resten en la impunitat  més absoluta.

Relacionats