Ni el meu home ni jo som de missa, a pesar que els dos hem fet la comunió i, fins i tot, la confirmació. Per això quan va néixer la Clara, ni se'ns va passar pel cap batejar-la. “Quan toqui ja decidirà ella mateixa” dèiem, convençuts. I ens quedàvem tant amples.
L'altre dia, però, quan una mare de l'escola va dir-me que l'any vinent la seva filla començaria la catequesi de la primera comunió (es veu que ara s'hi ha d'anar dos anys) se'm va encendre la llumeta d'alarma. Com pot la meva filla triar res si ni tant sols sap què és una missa? Aprofitant que era setmana Santa vaig decidir posar fil a l'agulla i li vaig explicar a grans trets de què tracta el cristianisme. Però per escollir s'han de conèixer les altres opcions i també li vaig exposar el poc què sé de la religió jueva, islàmica i la budista (demano disculpes als hinduistes i als seguidors de les religions tradicionals xineses i de les naturals, però és que no en sé un borrall) . Evidentment també vaig explicar-li què pensa la gent que no creu en cap religió, que és el que domino millor, tot sigui dit. El resultat: un embolic mental considerable, però jo ja havia complert.
Quan ja havia donat el tema per acabat (“Tu vés-hi pensant” vaig dir-li) decidim visitar l'exposició de mòmies que estarà a Girona fins a l'agost i que, per cert, val la pena no perdre's (si cal, obvieu quina entitat l'organitza)
i em trobo amb això (més o menys):
“D'entre tots els objectes que els egipcis introduïen dins dels sarcòfags, hi havia una mena de passador amb l'imatge que la persona morta volia adoptar un cop passés a formar part del regne d'Anubis”
– I podien triar qualsevol cosa? em pregunta la Clara
– Suposo, no sé (en què estarà pensant??)
– Doncs ja sé de quina religió vull ser: de l'Egípcia!
