Divendres, 18 de juny de 2021 - Edició 1058
La República

Arquitectes pel NO

Nou ball de ministres a Madrid, i ja fa més d’un any d’aquell 18 de juny. Ja fa més d’un any que amb alguns companys i companyes de professió vam […]

Ariadna Alvarez
Ariadna Alvarez 09/07/2007

Nou ball de ministres a Madrid, i ja fa més d’un any d’aquell 18 de juny. Ja fa més d’un any que amb alguns companys i companyes de professió vam escriure un manifest per fer apologia del No a aquell text estatutari, ja fa més d’un any que ens vam adherir a la Plataforma Pel dret de Decidir, ja fa més d’un any d’aquella manifestació del 18F i d’altres coses també, però l’estatut segueix sent actualitat, tambè al Consell Nacional d’ERC com hem pogut llegir a la premsa aquest matí.

I en tot aquest temps, i després d’esperar hem de veure com un cop més ZP es burla del poble català, anunciant intencions a un debat de política general, intencions de posar ordre a la nefasta gestió que els de Madrid sempre han tingut la cura de tenir per tot allò que ens afecta, intencions que pateixen les persones que no es desplacen en cotxe oficial, inclosos els antisistema. Perquè després vingui la nova consellera d’habitatge a les corts espanyoles i ens digui que no tindrem la sort de tenir-ne un altre com ell. Es clar, un altre que posi la política i els problemes de la ciutadania (alguns tan greus com l’habitatge o les infrastructures de transport, per exemple) pel darrere dels resultats electorals d’un partit polític. I perquè no fan dimitir a la responsable de Foment, com molt encertadament comenta al seu article d’opinió Salvador Cot (diari Avui, edició del 9/7/2007). Deu ser que en realitat els ministeris funcionen sols?

Us deixo amb algunes reflexions d’Arquitectes pel No a l’acte “construïm la senyera, construïm al nació” organitzat per la Plataforma Pel dret de Decidir el 16 de juny de 2006:

Tenim uns paisatges naturals, rurals i periurbans, força malmesos. Calen unes polítiques valentes i, sobre tot, amb molts recursos per a permetre gestionar urbanísticament el restabliment d’aquests desgavells. Amb aquest estatut, els recursos hauran d’anar, com fins ara, a tapar forats i les polítiques paisatgístiques també continuaran com fins ara. El nostres paisatges no aguantaran 25 anys més. NO A AQUEST ESTATUT