Dimecres, 12 d'agost de 2020 - Edició 747
La República

Ara és l’hora de la fermesa i la generositat

El mur dogmàtic i neofranquista de la Constitució Espanyola (almenys la seva interpretació) la brutal crisi estructural europea -que encara patim amb molta intensitat-, la corrupció pujolista/panxacontenta de CiU, afegit […]

Josep Maria Loste
Josep Maria Loste 13/12/2015

El mur dogmàtic i neofranquista de la Constitució Espanyola (almenys la seva interpretació) la brutal crisi estructural europea -que encara patim amb molta intensitat-, la corrupció pujolista/panxacontenta de CiU, afegit a l’esgotament del “peix al cove”  -que en Mas ha fet  tard en  netejar i substituir per un altre model més creïble i sostenible- i un cert  “jeunisme” de les CUP provoquen una situació molt complicada, en un país, petit i delicat, anomenat Catalunya; en què la gent, en general, és enrevessada i sofisticada (els catalans no som castellans, i som, lingüísticament parlant, gal•loromànics).

Ara és l’hora  de la unitat civil catalana, la generositat,  la fermesa, l'assertivitat i l'empatia social:  la sobirania plena. L’alternativa és clara: independència amb tots els ets i uts per viure millor, com a Àustria o Dinamarca. Sobirania plena per construir un país nou: més net, més just i més eficient. Un país que funcioni, dintre de la interdependència europeu. Un país  amb un bon transport públic i un major  respecte  per  les persones grans. Tenim davant nostre un escenari polític complex; tot i que, si fem un esforç col•lectiu suplementari, el futur pot ser esplendorós i molt més equilibrat que en l’actualitat. Caldrà treballar  molt dur, d’una forma més efectiva. Així mateix és necessari que ens tornem a repolitzar de  debò,  per  tal de sortir de l’atzucac. Però, malgrat tot, ho aconseguirem.

Relacionats