Dimarts, 15 de juny de 2021 - Edició 1055
La República

Ara comença el 2014

Cap novetat. Cap sorpresa. Cap discurs nou. Cap diàleg. Cap concessió. Cap gest. L'enèsim no. Res de nou. Els principals partits espanyols han seguit el guió que reciten des de […]

El Dietari del Procés
El Dietari del Procés 08/04/2014

Cap novetat. Cap sorpresa. Cap discurs nou. Cap diàleg. Cap concessió. Cap gest. L'enèsim no. Res de nou. Els principals partits espanyols han seguit el guió que reciten des de fa més d'un any. 'Fin de trayecto', era el titular de l'ABC d'aquest dimarts. Què més voldrien? Des del moment en què les formacions catalanes feien el pas i s'anivellaven amb el clam popular el 2012 posant al seu programa electoral la consulta, ja sabien que el 'no' d'avui arribaria tard o d'hora. Van continuar, però, ja amb la vista posada a fer-la possible mitjançant un altre marc legal. El 'no' en seu parlamentària d'Espanya no és un final de trajecte, sinó el punt de partida. L'inici del procés de debò. L'expectació per l'arribada d'aquest any era ben alta en els últims temps. Doncs bé, aquest dimarts a la tarda el 2014 ha començat. Un camí comença, i no sense rumb, sinó que amb un primer punt de pas marcat: el 9 de novembre.

I el tret de sortida de l'any comprimit que ens espera l'han protagonitzat Jordi Turull (CiU), Marta Rovira (ERC) i Joan Herrera (ICV-EUiA). El format del debat recordava a aquell ple sobre l'Estatut de Catalunya amb Manuela de Madre, Artur Mas i Josep Lluís Carod-Rovira. Ara bé, en el quart d'hora escàs en què ha pogut parlar cadascú s'ha vist un nivell de confrontació més alt que en la sessió de gairebé fa deu anys, senyal de l'evolució del poble de Catalunya. La prioritat de la ciutadania, i així ho han mostrat els seus representants al Parlament, ja no és arribar a un acord de convivència amb Espanya, sinó celebrar un referèndum per decidir si és el moment d'acabar aquesta convivència.

El to de Turull, Rovira i Herrera, però, ha estat en tot moment respectuós, correcte i no especialment amarg, de la mateixa manera que el de Rajoy o Rubalcaba -a diferència de Rosa Díez, que de les seves sortides de to fa el motiu essencial de l'existència del seu partit. Turull ha estat el més expositiu, el més oficial, el que s'ha sortit menys del guió. En el torn de rèplica, ha estat molt més contundent i ha deixat clar que “aquest procés no té un nom i un cognom, sinó centenars de milers de noms i de cognoms”. Per la seva banda, la representant republicana, al principi nerviosa, ha mantingut durant tota la intervenció una intenció pedagògica, irònica i sense aixecar la veu per, de manera calmada, deixar en evidència les bancades popular i socialista. I pel que fa a Herrera, més bregat en l'escenari, ha estat el més punyent i ha mostrat més que la resta l'esperit del 'català emprenyat'. Els tres diputats catalans han complert amb les expectatives en el paper de David contra Goliat amb un inici tou pel gust d'alguns, però sense esquerdes, i unes rèpliques més contundents.

Rajoy, Rubalcaba o Rosa Díez han estat en tot moment en la seva línia. Mentre que el popular no s'ha deixat ni una coma en un discurs que tornava a amagar una nul·la voluntat política amb l'excusa d'un embafament constitucional, el socialista ha tingut la mateixa intenció però ha aportat una altra fugida d'estudi: una presumpta reforma federal impossible. La líder d'UPyD ha tirat de nacionalisme ranci espanyol per menysprear la proposta catalana. En un debat en general sense frases ni cites per la història, Rajoy ha fet una metàfora fallida quan ha equiparat una possible situació d'una Catalunya independent amb l'illa de Robinson Crusoe.

En la sessió, de 7 hores, han brillat les intervencions més agraïdes per l'espectador català per punyents i amb menys complexos d'Alfred Bosch i Joan Coscubiela, mentre que Duran ha volgut en tot moment ser el més centrat i moderat, buscant en tot moment un petit gest per donar aire a la seva tercera via. Aitor Esteban, del PNB, ha recordat que Espanya ara ja té dues patates calentes. Es reescalfarà la 'patata basca' arran del procés català? Passades les onze de la nit, Artur Mas ha donat la cara des del Palau de la Generalitat i ha donat un missatge diàfan: “Això és un punt i a part, no un final de trajecte”

Bon any nou.

Article escrit per Guifré Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols