Avui parlem de sang. És un tema escabrós i perillós de tractar en qualsevol situació, per la fàcil i ràpida associació mental que tots fem automàticament amb el feixisme. És per això que és molt poc inconvenient, de mal gust i tendenciós sustentar o defensar qualsevol postura amb aquesta argumentació. De fet, en societats modernes només els grupuscles extremistes recorren a aquests discursos. A l’Estat espanyol, el discurs franquista apel·lava a la raça i a la sang a l’igual que la resta de feixismes genocides del món. A Catalunya, un cop superat el discurs del xarneguisme i el purisme des d’una suposada visió de supremacia, hem pogut penetrar i assimilar com a nostres tota la immigració espanyola de fa cinquanta anys. Una gran part d’aquesta gent avui son més independentistes que molts catalans de tota la vida.
Però avui hem vist en una nova mostra de desafecte i de poc respecte envers nosaltres, unes desafortunades declaracions del president del regne d’Espanya, Mariano Rajoy qui no només ha lloat amb orgull els darrers 50 anys de trajectòria de l’Estat espanyol (1964-2014) sinó que ha dit que “el poble català i la resta dels espanyols s'han barrejat i tenen la mateixa sang i tot tipus de relacions”. Ja hi som, la puresa de la raça. És totalment inacceptable en un país democràtic que un president faci aquest tipus de declaracions que intenten situar el discurs en el camp de l’etnicisme i la sang. És clar que la sang que corre per Catalunya està barrejada amb la d’altres nacionalitats veïnes i de la resta del món. És una obvietat i passa a totes les nacions. Totes. Els qui no ho han acceptat o han intentat lluitar contra aquesta evidència, han ocasionat els conflictes que poden llegir als llibres d’història.
Què pretén, doncs, Mariano Rajoy i els mandataris espanyols cada vegada que fan una apel·lació tronada a la raça o a la sang per justificar el “no” a la independència? Segurament provocar-nos i que nosaltres responguem amb la mateixa classe d’arguments. Així tindrien finalment un conflicte embrutat per tints d’odi racial que podria desembocar en la violència. Però nosaltres no caurem en els arguments de la pobresa mental dels qui han escrit les pàgines més negres de la història de la humanitat. I perquè? Perquè tenim tots els arguments d’un poble que lluita per sobreviure encadenat a les reixes d’una Nació inventada a través del dret de conquesta, i esdevenir lliure. Davant de tot això fem com el president de la multinacional Grífols, el magnat català Víctor Grífols, i encoratgem-nos per guanyar la lluita: “President, no s’arronsi”.
Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
