Dimecres, 22 de Gener de 2020 - Edició 545
La República

“ANY QUE PASSA, JA NO TORNA”

En arribar al 31 de desembre, molts pensem, que l'any nou que comença l'endemà, serà millor. Vana il·lusió!, ja que molts 31 de desembre quan fem balanç de què ha […]

Jaume Meneses
Jaume Meneses 31/12/2015

En arribar al 31 de desembre, molts pensem, que l'any nou que comença l'endemà, serà millor. Vana il·lusió!, ja que molts 31 de desembre quan fem balanç de què ha succeït durant l'any que s'acaba, veiem que molts projectes i expectatives dels propòsits fets el gener no s'han complert.
Aquest últim dia de l'any no serà diferent dels altres, pel que respecte a Catalunya. A començament del 2015 a Catalunya, l'independentisme estava en un punt àlgid i ple d'il·lusió en el cor de molts catalans. L'any 2014 havíem celebrat la consulta del 9-N, amb la promesa de convocar unes eleccions plebiscitàries el 27-S de l'any 2015, i que una vegada celebrades van donar un resultat positiu amb una majoria sobiranista al Parlament català. Enmig d'aquestes dues dates va haver-hi la manifestació de la Meridiana d'èxit memorable. Aquí s'acaba, políticament parlant, el que ha donat de positiu a Catalunya aquest 2015 que avui finalitza.
 
“Any que passa, ja no torna” diu el refrany que faig servir com a títol de l'article. Significa que allò que no s'ha fet quan era el moment, ja no es farà o ja no serà igual
Els autors dels refranys, no sempre, però moltes vegades amb les seves paraules diuen grans veritats. Perquè l'afer cabdal que tenia de succeir enguany a casa nostra, no ha tingut el final que esperàvem ni probablement el tindrà, i si amb el temps es produeix, ja no serà igual.
EL partit, que és com una “mosca collonera” i que va dir que no els importava el “qui” sempre ha tingut a la boca la paraula independència i han parlat de desconnexions amb l'Estat espanyol, però després de tres mesos d'haver votat ja no saben que volen, ni de quina independència estan parlant i de què es volen desconnectar, demostrant que l'únic que els hi importa és el “qui”.
Perquè, ai las!, els números han sigut diabòlics.
 
Primer, a les eleccions del 27-S el partit que va guanyar en vots i en escons, necessita uns pocs escons per a formar govern, i la mala fortuna ha fet que hagi de negociar aquesta ajuda amb el partit més absurd, radical, dogmàtic i engalipador. Parlant clar i català, el partit més torracollons i perepunyetes.
Segon, a banda dels números del 27-S, ara en tenim uns altres que si no fos perquè ens juguem el nostre futur farien riure. Empat a 1515! Un servidor hauria pensat un empat més original i capicua: 1551 i 1551. Ja sé que potser sumen més que la gent amb dret a vot, però ben mirat ja no ve de 72 vots més o menys. Un resultat que ens van donar, que és molt estrany, dubtós i gens creïble, per moltes llistes que després hagin publicat. A veure si el partit que se les dóna d'íntegre i net de tota corrupció, ha manipulat el resultat per a la seva conveniència. Això també seria una forma de corrupció!
És clar, que a l'altra banda, també el seu cap va dir el que és tan bonic, de què lideraria el procés mentre formés part de la solució, però que se n'apartaria en el cas de ser part del problema. Doncs ni un ni l'altre han complert el que van prometre. Ni els del “qui” ni els de la prometença de retirada. Vaja!, res de nou, com sempre fan els polítics, prometre per a després no complir i passar-se les prometences per l'arc de triomf.
Com volen posar-se d'acord? Uns que diuen que no posaran traves pel “qui” i uns altres que es retiraran si són un problema?
On pensen, uns i altres, trobar el desllorigador de l'atzucac que han ficat al país i que només ells són els únics responsables?
 
 Fa uns mesos vaig escriure un article titulat: “Confirmat! La política és una gran comèdia” (http://indirecte.cat/14210), que dóna la raó a les meves teories. Els nostres polítics són uns autèntics comediants. Hi ha dos esports nacionals que mai s'han perdut durant tota la nostra història: la tardança a fer les coses, i si al final es fan, abans les compliquem amb camins plens de giragonses que no duen enlloc i si arriben al seu destí, sempre fem tard.
Perquè no em negareu que és donar voltes i més voltes marejant la perdiu, necessitar més de tres mesos per a decidir si s'accepta una persona per a presidir un govern. I si al final donen el seu consentiment i surt que sí, farem un llarg aplaudiment per la comèdia tan ben interpretada per una colla de galifardeus, que no tenen ni idea de què volen. Espero que els Reis Mags portin als nostres polítics, a uns i altres, un gran carretó de carbó negre, per la seva nul·la entesa i poca benevolència envers els altres.
 
Uns, malgrat que les desavinences entre ells són sabudes per tothom, van saber anar junts a les eleccions del 27-S cedint en moltes coses perquè el procés arribés a bon port; però els altres no han volgut fer igual; deixar l'odi cap a una persona a fora al carrer abans d'entrar a dialogar i mirar pel nostre país abans que res. Ho demostra aquest fals empat que en volen fer combregar amb rodes de molí. Això vol dir que la mala consciència de la meitat d'aquests arreplegats no els importa el que pugui passar a Catalunya.
I després de totes aquestes collonades, encara surt la barruda que tothom sap, fent la fatxenda i demanant als altres que presentin noves propostes perquè les puguin acceptar. Els altres ja han dit que han ofert tot el que podien oferir. Doncs perquè la setciències dels altres ara demana noves propostes? Per passar tres mesos més celebrant assemblea rere assemblea? Són patètics! Aquesta tia, o té el cap mal moblat o està tocada de l'ala. No m'estranya que alguns demanin la seva dimissió.
 
Ah!, i la notícia d'última hora és que com no han tingut prou temps per decidir-se s'han agafat un dia més de torna per acabar de decidir. En comptes del dissabte diran coses el diumenge. Ara en un dia volen decidir el que no han sigut capaços de decidir en tres mesos? Ja dic jo, que no poden ser bones tantes assemblees amb tant parlar, dialogar i votar. Si fins i tot, deuen convocar una assemblea per decidir quin paper de WC han de comprar.
Per això en arribar a finals d'any podem dir que ha sigut un any esguerrat, i políticament, aquesta nit vella no tenim res a celebrar. Si hem de crear un nou Estat Català i tot depèn d'aquesta colla d'ineptes i d'impresentables, deixeu-me exclamar: POBRA CATALUNYA!
 
Malgrat tot, desitjo un BON ANY 2016 a tothom. Espero que aquest any que comencem aclareixi les idees als nostres polítics, encara que alguns tinguin el cap a tres quarts de quinze.
 
 
 

Relacionats