Dijous, 13 d'agost de 2020 - Edició 749
La República

Alerta al cavall de Troia del procés d’independència

És curiós de veure com Ada Colau ahir va dec­li­nar posicionar-se a favor del full de ruta inde­pen­den­tista perquè hi ha Con­vergèn­cia i Unió. És curiós perquè ho diu just […]

Èric Bertran
Èric Bertran 04/06/2015
És curiós de veure com Ada Colau ahir va dec­li­nar posicionar-se a favor del full de ruta inde­pen­den­tista perquè hi ha Con­vergèn­cia i Unió. És curiós perquè ho diu just el dia següent de sig­nar amb CiU un acord per man­tenir el Mobile World Con­gres a la ciu­tat de Barcelona després de car­regar con­tra aquest con­grés durant tota la cam­pa­nya electoral.
 
El cert és que Ada Colau no és inde­pen­den­tista i aque­lls que des de les elec­cions munic­i­pals inten­ten fer-nos creure que és la més inde­pen­den­tista de totes ahir van quedar en evi­den­cia, en ridícul. Ella no vol la inde­pendèn­cia i els qui ho diuen en boca seva ho fan només per jus­ti­ficar un acord de gov­ern munic­i­pal públic i notori o pri­vat i dis­cret, però acord de gov­ern al capdavall.
 
El cert és que Ada Colau no és una activista inno­cent que ara fa política per aju­dar als altres. Penso que ella no és gens inno­cent, potser ho va ser algun dia, però n’ha après, l’han for­mat, l’assessoren molt bé i té uns objec­tius molt clars que anirem desco­brint de mica en mica. Com a mínim un d’aquests, sinó el prin­ci­pal, sem­bla ser el de fer de quin­ta­colum­nista de José Maria Aznar al procés quan deia allò de “antes se va a romper Catalunya que España”. És per això que desprèn tan odi cap a Con­vergèn­cia i Unió. I els altres par­tits inde­pen­den­tistes hau­rien de vig­i­lar molt en caure a aquest joc perquè només entre tots acon­seguirem la inde­pendèn­cia. Si ens enfron­tem ara entre nos­altres guan­yarà Espanya. Sem­bla men­tida que a aque­stes alçades del procés haguem de recor­dar que per vèncer hem de ser una pinya.
 
A mi la pre­gunta d’Unió pel 14 de juny per­sonal­ment no m’agrada, però la respecto. Aquest és un tema intern d’Unió, jo no en sóc mil­i­tant i, per tant, respecto el seu procés intern i el segueixo com a obser­vador. No me’n sen­tireu cap crit­ica. Només estaré expec­tant per veure com acaba. Però deixeu-me fer dues con­sid­era­cions al voltant de la cam­pa­nya de despres­tigi de molts inde­pen­den­tistes cap aquest procés intern de partit.
 
Primer, el que és vàlid per Unió no és vàlid per MÉS, AVANCEM, ICV o Ada Colau? Els qui diuen que Mas ha de tren­car amb Unió si no es declaren inde­pen­den­tistes, defensen que ERC ha de pactar amb MÉS i AVANCEM suposada­ment per eix­am­plar la base de l’independentisme? I amb Colau a Barcelona? Al procés no podem pre­scindir de Colau i sí d’Unió?
 
Segon, més enllà de proces­sos interns de par­tit keep calm que la pre­gunta defin­i­tiva serà el dia 27 de setem­bre. Per molt que alguns s’entestin a inten­tar ara pri­or­itzar l’eix social al nacional, el dia 27 hi haurà un refer­èn­dum on votaran per­sones i no par­tits. El Pres­i­dent Artur Mas mai no ha fal­tat a la seva paraula. Sem­pre que ha agafat un com­pro­mís l’ha com­plert amb astú­cia i amb escreix. Això és el que fa que sigui el líder indis­cutible del procés, el major actiu de l’independentisme.
 
Ell sem­pre diu que davant moments excep­cionals, fets excep­cionals. Així doncs, ens equiv­o­caríem molt si davant un moment excep­cional com el de les elec­cions plebisc­itàries anal­itzem tot el que passi a par­tir d’ara en clau de par­tits. Que cadascú faci el que vul­gui, enfadem-nos i desenfadem-nos, però con­fiem amb el Pres­i­dent perquè estic con­vençut que ens sor­pren­drà. Són altres els qui han preferit fer política en petit, ell mai no ha renun­ciant a fer política en majús­cules. Un cop més, ens sor­pren­drà i tornarà a des­per­tar la il·lusió de tothom!
 
www.ericbertran.cat

Relacionats