Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024
Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024

Alerta al cavall de Troia del procés d’independència

|

- Publicitat -
És curiós de veure com Ada Colau ahir va dec­li­nar posicionar-se a favor del full de ruta inde­pen­den­tista perquè hi ha Con­vergèn­cia i Unió. És curiós perquè ho diu just el dia següent de sig­nar amb CiU un acord per man­tenir el Mobile World Con­gres a la ciu­tat de Barcelona després de car­regar con­tra aquest con­grés durant tota la cam­pa­nya electoral.
 
El cert és que Ada Colau no és inde­pen­den­tista i aque­lls que des de les elec­cions munic­i­pals inten­ten fer-nos creure que és la més inde­pen­den­tista de totes ahir van quedar en evi­den­cia, en ridícul. Ella no vol la inde­pendèn­cia i els qui ho diuen en boca seva ho fan només per jus­ti­ficar un acord de gov­ern munic­i­pal públic i notori o pri­vat i dis­cret, però acord de gov­ern al capdavall.
 
El cert és que Ada Colau no és una activista inno­cent que ara fa política per aju­dar als altres. Penso que ella no és gens inno­cent, potser ho va ser algun dia, però n’ha après, l’han for­mat, l’assessoren molt bé i té uns objec­tius molt clars que anirem desco­brint de mica en mica. Com a mínim un d’aquests, sinó el prin­ci­pal, sem­bla ser el de fer de quin­ta­colum­nista de José Maria Aznar al procés quan deia allò de “antes se va a romper Catalunya que España”. És per això que desprèn tan odi cap a Con­vergèn­cia i Unió. I els altres par­tits inde­pen­den­tistes hau­rien de vig­i­lar molt en caure a aquest joc perquè només entre tots acon­seguirem la inde­pendèn­cia. Si ens enfron­tem ara entre nos­altres guan­yarà Espanya. Sem­bla men­tida que a aque­stes alçades del procés haguem de recor­dar que per vèncer hem de ser una pinya.
 
A mi la pre­gunta d’Unió pel 14 de juny per­sonal­ment no m’agrada, però la respecto. Aquest és un tema intern d’Unió, jo no en sóc mil­i­tant i, per tant, respecto el seu procés intern i el segueixo com a obser­vador. No me’n sen­tireu cap crit­ica. Només estaré expec­tant per veure com acaba. Però deixeu-me fer dues con­sid­era­cions al voltant de la cam­pa­nya de despres­tigi de molts inde­pen­den­tistes cap aquest procés intern de partit.
 
Primer, el que és vàlid per Unió no és vàlid per MÉS, AVANCEM, ICV o Ada Colau? Els qui diuen que Mas ha de tren­car amb Unió si no es declaren inde­pen­den­tistes, defensen que ERC ha de pactar amb MÉS i AVANCEM suposada­ment per eix­am­plar la base de l’independentisme? I amb Colau a Barcelona? Al procés no podem pre­scindir de Colau i sí d’Unió?
 
Segon, més enllà de proces­sos interns de par­tit keep calm que la pre­gunta defin­i­tiva serà el dia 27 de setem­bre. Per molt que alguns s’entestin a inten­tar ara pri­or­itzar l’eix social al nacional, el dia 27 hi haurà un refer­èn­dum on votaran per­sones i no par­tits. El Pres­i­dent Artur Mas mai no ha fal­tat a la seva paraula. Sem­pre que ha agafat un com­pro­mís l’ha com­plert amb astú­cia i amb escreix. Això és el que fa que sigui el líder indis­cutible del procés, el major actiu de l’independentisme.
 
Ell sem­pre diu que davant moments excep­cionals, fets excep­cionals. Així doncs, ens equiv­o­caríem molt si davant un moment excep­cional com el de les elec­cions plebisc­itàries anal­itzem tot el que passi a par­tir d’ara en clau de par­tits. Que cadascú faci el que vul­gui, enfadem-nos i desenfadem-nos, però con­fiem amb el Pres­i­dent perquè estic con­vençut que ens sor­pren­drà. Són altres els qui han preferit fer política en petit, ell mai no ha renun­ciant a fer política en majús­cules. Un cop més, ens sor­pren­drà i tornarà a des­per­tar la il·lusió de tothom!
 
www.ericbertran.cat
Publicitat

Opinió

Minut a Minut