La campanya engegada per la revista Sapiens fa unes setmanes, en les que convidava als catalans a convertir-se en mecenes a canvi d’una petita col·laboració econòmica, per enviar el llibre que explica com han anat les relacions entre Catalunya i Espanya els últims tres-cents anys està sent tot un èxit. Fins avui, ja han sortit més de 14.300 unitats en direcció a les persones més influents del món.
A part de què em sembla tot un èxit del màrqueting com a campanya, perquè crec que està molt ben dissenyada, enfocada i executada, crec que tant la mentalitat catalana com el concepte de mecenatge van molt alhora. Estem fent una nova Catalunya entre tots, a pesar dels bastons a les rodes que ens volen posar els unionistes. Vàrem participar en la gran manifestació de l'onze de setembre de 2012, a la Via Catalana del 2013, les xarxes socials bullen amb la il·lusió d’aconseguir l’objectiu de ser un país normal, un país independent fora de la subjugació a la rància Espanya que no vol permetre’ns ni tan sols deixar-nos votar, i decidir que volem ser en conjunt com a poble, i la societat civil, segueix endavant ara amb la iniciativa de fer arribar el coneixement del problema que patim a les persones que dirigeixen el món.
Els partits polítics sobiranistes, encara segueixen immersos en les seves discussions estratègiques mentre la societat civil, que va moltes passes per davant d’ells, té clara quina es la pregunta a fer, i també la premissa que com més aviat millor. I això, que la iniciativa la porti la societat és la millor garantia per saber que el procés anirà endavant i és imparable, per molt que el Rivera i el Cañas ens amenacin a convertir Catalunya amb una Irlanda en guerra, per molt que el Pere Navarro s’empassi el “trágame” del Rubalcaba i ens vulgui vendre la burra coixa del federalisme, o per molt que l’Alicia Sánchez Camacho no faci més que criticar el president quan es mou internacionalment.
Espanya en canvi no fa res. No es mou (un clàssic d’un personatge com Mariano Rajoy), tan sols nega. Ho nega tot i no proposa res. No podem proposar perquè estan buits i no tenen les més mínima capacitat d’encarar de veritat, i constructivament el problema que se’ls hi presenta de quedar-se sense els ingressos provinents de la monumental estafa permanent que significant els impostos catalans d’anada i no retorn. Senzillament esperen a veure si el President Mas cau en algun parany i comet un error, per traure aleshores la destral i entrar com els borbònics van entrar a Barcelona al 1714 amb una suspensió de la Generalitat, empresonament d’algun dirigent polític, o qualsevol iniciativa similar.
I aquí tornem a la capacitat civil del poble català de recolzar el procés cap a la Independència. Haurem de sortir massivament al carrer en un futur pròxim en algun acte més gran i més important dels que hem fet fins ara. N’estic segur. Ben aviat, arribarà el dia que haurem de fer sentir de nou la veu del poble, per demostrar a Espanya i a Europa que bloquejar la democràcia no és una opció. Que impedir que el poble català expressi la seva voluntat a les urnes és absolutament inviable. Que no hi ha cap “deriva”, sinó una voluntat ferma i democràtica. I que cap, absolutament cap discurs de la por ens espanta, cap menyspreu ens detindrà, ni cap totalitarisme podrà parar allò que el poble demana pacíficament i democràticament.
[soliloquy id=”226273″]
