Dissabte, 25 de setembre de 2021 - Edició 1157
La República

Açò clama al cel. Un altre país és possible.

Fa temps que sabem que el PPCV no pinta absolutament res a dintre del PP nacional. Que els polítics valencians d'aquest partit tenen el pessebre a vessar per tal de […]

Vicent Luna
Vicent Luna 05/10/2014

Fa temps que sabem que el PPCV no pinta absolutament res a dintre del PP nacional. Que els polítics valencians d'aquest partit tenen el pessebre a vessar per tal de pegar la cabotada, i que el partit, donat el cas, no dubta en treure'ls dels embolics judicials i recompensar-los “por los servicios prestados”. Per aquests serveis, i d'altres que no coneixem, els populars valencians porten a terme al peu de la lletra la consigna “d'ofrenar noves glòries”. Espanya, per a ells, és allò important i els interessos dels valencians i valencianes és totalment secundari. I així ho hem pogut constar com, en moltes ocasions, tant a les Corts, com al Congrés i Senat els populars valencians han votat lleis, ordres, decrets i propostes que clarament anaven en contra dels nostres interessos.

Sense anar més lluny, a les Corts Valencianes, i en el debat de política general, vam poder veure actituds, discursos, votacions i propostes típicament d'opereta, d'hipocresia botiflera. Un debat que de segur que donaria per a molt en mans del recordat i enyorat director de cinema, el valencià Luís García Berlanga. I és que aquest Consell fa riure, ens ha portat a la ruïna absoluta, se'n fot de la música i dels tocadors, és incapaç de treure'ns del pou i , a sobre, no té un parell de collons per plantar-se i dir que ja n'hi ha prou.

Al llarg de tot l'estiu ens han donat la pallissa amb titulars com aquests: “El exceso de financiación del País Vasco cobriria el agravio de cinco autonomias “ (Alfonso Rus, 25-07-14), “Es inacceptable que València financieregiones como Aragón o el País Vasco” ( Alberto Fabra, 24-07-14), “¿Cómo se puede justificar que en atenciónsanitaria un valencianoreciba 900 euros anuales y un vasco 1.400?” (Juan Cotino, 27-07-14), “La situación de la financiació de la Comunitat es muchomásurgente que la del resto de comunidades” (Marí José Català, 19-007-14), “No tenemosmargen para ajustar mássin que ello afecte a los Servicios basicos y fundamentales de los ciudadanos, y en eso no vamos a claudicar” ( Juan Carlos Moragues, 1-08-14), “Las balanzasfiscales han evidenciado un dato objectivo que todosconocían, y es que la Comunitat Valenciana està mal financiada, como evidencia el saldo fiscal negativo de 2.018 millones de euros” (Isabel Bonig, 27-07-14).

Doncs bé, davant d'aquesta suposada crítica del PP al dolent finançament que tenim i a la discriminació secular que els valencians patim per part dels Governs de Madrid, l'empresariat valencià (caram,ja era hora!!!) va voler estar al costat d'aquestes crítiques i d'aquestes reivindicacions. Tot, per fer costat al PP i tindre més força per plantar-se. Així, el president de la Confederació Empresarial Valenciana (CEV) va afirmar que “la Comunitat Valenciana ha sido moneda de cambio con otras autonomies […] toda la Sociedad valencians somos responsables de no haver levantado antes la voz”(Salvador Navarro, 03-08-14). Molt més lluny anava l'empresari Federico Félix que sense pèls a la llengua llançà una reflexió força interessant ( 19-07-14): “Ofrenar nuevas glorias a España no nos ha servido de nada a los valencianos”. Fins i tot el president del Consell Valencià de Cultura (CVC), el moderat Santiago Grisolía, va dir que: “La Generalitat ha tenidopocomúsculo al defender la financiación autonòmica” (21-07-14). A més a més, i perquè quedara palés el descontent de la patronal valenciana davant d'aquest menyspreu per part del Govern de Mariano Rajoy, que ens ha portat a ser la comunitat més maltractada a nivell de finançament,”Las balanzas fiscales certifican que la valenciana es la comunidad más maltratada de España” (24-07-14), tot l'empresariat valencià, AVE, Cierval, COECV, Cambres de Comerç…, s'hi van posar d'acord i acudiren al Palau de la Generalitat (la fotografia de tots els empresaris plegats és ja una imatge històrica) a manifestar-li al president Alberto Fabra que “porten anys reivindicant una millora del finançament de la Comunitat Valenciana”. Però, encara més, setmanes més tard elaboren un decàleg amb les infraestructures i el finançament urgent que necessita el País Valencià, tot i sol·licitant una reunió urgent amb el ministre d'Hisenda Cristóbal Montoro per explicar-li les esmentades necessitats.

Han passat setmanes i mesos i a hores d'ara els empresaris valencians encara estan esperant aquesta reunió amb Montoro. És més, el ministre no rep ni al president Fabra. La patronal, com és lògic i ha de ser, davant d'aquest gest de menyspreu de Madrid ha tirat pel recte tot i criticant obertament el Govern de Mariano Rajoy. I què ha fet el president Fabra? Doncs en lloc d'estar al costat de la patronal valenciana i pressionar a Madrid, s'ha cagat damunt i ha donat ordres a la consellera d'Infraestructures i coordinadora del PPCV, Isabel Bonig, per criticar els empresaris, “Si quierenhacer política, que se presenten a las elecciones” (06-08-14). Però, a més a més, i per acabar-ho d'adobar, en el Debat de Política General el PPCV vota en contra de traslladar a Rajoy les exigències de l'empresariat, “El PP vota contra el decálogo empresarial que exige a Rajoy infraestructuras i financiación”(25-09-14).

Així que tot l'estiu plorant i omplint-se la boca que estem discriminats, escampant a dret i tort que ens cal un nou model de finançament, etcètera, etcètera, i quan tenien tota la patronal al seu costat, i la predisposició de l'oposició a donar suport, resulta que es baixen els pantalons i voten en contra de portar a Madrid aquest decàleg empresarial, tant necessari i urgent per a tots els valencians i valencianes. Com hem d'interpretar els valencians del carrer aquesta actitud poruga, servil i mesell del Consell? Tal i com diu l'empresari Federico Félix, de què ha servit i serveix ofrenar noves glòries a Espanya si aquesta passa de nosaltres, ens menysprea, discrimina i només ens vol per emportar-se la nostra riquesa i els nostres vots, claus per a la governabilitat Madrid? Quina mena de governants valencians tenim que han permés que el País Valencià haja arribat a una situació de fallida? A qui defensa el Govern valencià que permet que cada valencià, poca broma!, aportem 394 euros més dels que rebem per finançar la resta de comunitats quan nosaltres estem en una situació límit ? Ja poden comparar resultats i enquestes oficials que els valencians estem per sota de la mitjana estatal en tot: en finançament, fracàs escolar, atenció sanitària, llei de dependència, pobresa infantil, serveis socials, saturació de jutjats….

Comptat i debatut, els valencians tenim un Govern que ens ha enganyat. Ha enganyat als seues votants, a l'empresariat i al poble en general. No defensa els nostres interessos, i és incapaç d'anar a Madrid a dir que ja n'hi ha prou. Davant d'aquesta situació els valencians i valencianes també ens preguntem què està fent l'oposició. Segurament algú dels seues dirigents ens diria que fan el que poden. És veritat que sense uns mitjans de comunicació valencians és difícil arribar a la gent, però la realitat és que el treball que fan, tot i que és molt, és quasi invisible a la gent del carrer, i per això no és gens estrany que aquest descontent, aquesta decepció en els partits tradicionals, aquesta ràbia acumulada cerque altres maneres de fer política. Plataformes i partits com Podem, Guanyem… són producte de tot plegat. Ja seria hora que el PSPV, EUPV i Compromís feren un front comú a les Corts i començaren a il·lusionar els valencians i valencianes que una altra manera de fer política és possible. Ja no és moment d'especular i mirar-se el melic. Molts valencians cada dia que passa ho tenim més clar, o ens fan una proposta engrescadora i de futur i ens presenten un projecte de país il·lusionant, o els resultats de les urnes posarà a cadascú en el seu lloc. L'escriptor Joan Fuster va dir una vegada que “el País Valencià serà d'esquerres o no serà”. Alguns polítics de poca volada, i també algun que altre “pseudointel·lectual”, han criticar aquesta reflexió de l'assagista de Sueca. Però la realitat, i el temps, li ha donat la raó. Amb 20 anys de governs del PP ja hem vist on hem anat a parar. Amb aquesta dreta valenciana no tenim res a fer, mentre tinguen el poder continuaran ofrenant noves glòries a Espanya, encara que a aquest poble l'hagen d'abocar a un pou, a un atzucac

El PP no té cap projecte de país. Aquesta situació és insostenible i clama al cel.Un altre país és possible.