L'etern debat: quina importància tenen els símbols nacionals, com ara les banderes? Sens dubte, en el procés polític obert a Catalunya són cabdals. Des de l'intent de despenjar banderes espanyoles per part d'alguns municipis catalans, fins l'obsessió de la Delegada del govern espanyol per perseguir aquestes accions amb més de 80 denúncies al respecte. Passant, és clar, pel ràpid auge de les estelades, que han passat a ser un element més del paisatge català durant els últims anys -fins al punt que el fabricant de banderes oficials ESTAMPSER ha passat de fabricar-ne 500 a 10.000 en un any. Si a això se li sumen els infinits articles de marxandatge amb la insígnia que han sorgit, és fàcil adonar-se que el símbol de molts també s'ha convertit en un bon negoci per una minoria.
Fins i tot CiU les ha incorporat als seus mítings; els espectadors que, estratègicament seuen darrere de l'orador, solen tenir estelades i senyeres a parts iguals, per continuar amb el funambulisme habitual del matrimoni CDC – UDC. L'Estat, però, no es vol quedar enrere i en els últims mesos ha penjat noves 'rojigualdas' d'edificis oficials a Barcelona de majors dimensions que les anteriors, segons ha constatat El País aquesta setmana. Com a mínim a Catalunya la gent admet amb naturalitat que són nacionalistes.
L'equip de María de los Llanos de Luna ja ha declarat que no té res a veure amb el procés sobiranista el casual augment de mida dels emblemes espanyols a l'edifici de la Capitania General de Catalunya a Colom, la residència d'oficials a la Diagonal, la Prefectura Superior de Policia de Via Laietana o algunes comissaries de la Policia Nacional, com la de la Verneda. La delegada ha negat cap ordre expressa, així que hem d'entendre que tot es fruit d'una gran coincidència i no de res premeditat. Llanos de Luna, sense fer soroll, va fent feina.
Qui sí es vol fer notar, però, és Pere Navarro, encara que tot l'afer de l'agressió li ha tornat com un boomerang i se li ha vist el llautó. La presumpta agressora diu que el va empènyer, el va insultar i li va retreure que la senyera que penjava de l'ajuntament de Terrassa estava bruta quan ell era alcalde. Segons la senyora, ell li va etzibar un: “No t'has pres la pastilla, o què?” Tot plegat és mostra inequívoca de l'estat de violència i de radicalització en què Catalunya està immersa. Ara Navarro corre per tapar l'assumpte i intentar-ho silenciar dient que no reconeix la dona com la persona que el va agredir.
La banderització de Catalunya va començar el juliol de 2010, amb aquell cap de setmana boig on més d'un milió de persones van sortir al carrer indignats per la sentència del TC en referència a l'Estatut. La quantitat d'estelades que van aflorar als carrers de Barcelona i als balcons catalans va ser inèdita. Tot i això, el dia següent en van sorgir algunes d'espanyoles per donar suport a la selecció espanyola de futbol en la final del Mundial de Sud-Àfrica. Una quantitat, però, petita en comparació. Quatre anys després, la proporció de símbols d'un i d'altre caire fa evident el desig predominant a Catalunya. La democràcia de les banderes ha parlat. Encara manca la de les persones.
Article escrit per Guifré Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
