Gent sense casa i cases sense gent, una de cada quatre persones en edat de treballar a l’atur (2 de cada 4 si són menors de 25 anys), retallades en serveis públics essencials per garantir la dignitat de les persones, reformes de les pensions, allargament de l’edat de jubilació, reformes laborals que precaritzen els drets dels treballadors o pujades d’impostos a les classes populars mentre les rendes del capital evadeixen per diverses vies les seves obligacions fiscals, són alguns dels elements que configuren l’actual context social. Context encara més insultant si tenim en compte els casos de corrupció, la manipulació mediàtica dels grans grups editorials, la porta giratòria entre política i sector privat o els indults del govern central cap a polítics, policies i banquers condemnats per una justícia que no pot ser tot lo independent que seria desitjable en un sistema mínimament democràtic.
Davant d’aquesta situació de subordinació de la majoria de la població vers els interessos de les èlits financeres, polítiques i empresarials, no és d’estranyar que cada cop hi hagi una oposició més forta de la ciutadania respecte aquesta gradual pèrdua de drets i empobriment generalitzat. L’eclosió del 15M, la mobilització diària dels afectats per les hipoteques o les 3 vagues generals en els darrers 2 anys són l’exemple de que molta gent no està disposada a prescindir dels drets adquirits arran dècades de lluita i sacrificis.
En resposta a aquesta oposició de part de la societat, és evident que el poder, estigui situat a Brussel·les, Berlín, Madrid o Barcelona, no està disposat a veure alterada la seva agenda privatitzadora de transferència de riquesa de les, fins fa poc, nombroses classes mitjanes cap a les minoritàries i influents classes altes.
Ho hem vist, entre d’altres moments, el maig de 2011 a la Plaça Catalunya de Barcelona, durant el febrer de 2012 a la primavera valenciana o en la darrera vaga general a Tarragona, quan un nen de 13 anys va ser brutalment agredit per un agent antiavalots dels Mossos. Casos en què la denúncia de la injustícia i la proposta d’alternatives han estat brutalment reprimides per part d’unes institucions que diuen que ens representen. Repressió que, amb la finalitat de silenciar les veus discordants, ha suposat empresonaments preventius, detencions injustificades i centenars de ferits.
S’ha acabat la impunitat! Aquestes van ser les paraules de Felip Puig poc després de prendre possessió com a Conseller d’Interior i abans de dirigir lamentables operacions com el violent desallotjament dels indignats de Plaça Catalunya o les constants contradiccions i manipulacions en el cas d’ Esther Quintana, barcelonina que va perdre un ull arran de l’actuació de la Brigada Mòbil dels Mossos d’Esquadra durant la vaga general del 14N.
Paraules que no van passar desaperceudes i que van ser fàcilment assumides per comandaments policials com Sergi Pla, ex Comissari de Recursos Operatius, qui no va reparar en dir públicament que Gandhi també hauria rebut si hagués estat assegut a Plaça Catalunya el 27 de maig de 2011.
Des de Madrid, la reforma del Codi Penal que està preparant Alberto Ruiz-Gallardón, Ministre de Justícia, no fa més que aprofundir en aquesta dinàmica: dificultar els drets de reunió i manifestació i endurir les penes d’aquells que s’atreveixin a exercir-los.
Les Terres de l’Ebre no hem estat exemptes d’aquesta dinàmica. Malgrat el caràcter totalment pacífic dels col·lectius mobilitzats al territori en defensa dels drets democràtics i socials, els seus integrants hem hagut d’afrontar quantioses sancions administratives i despeses judicials per fets tant banals i inofensius com penjar cartells o ballar una performance durant la manifestació del 14N.
Davant d’aquesta situació d’ofec econòmic al que ens volen sotmetre, col·lectius com el Casal Popular Lo Panxampla de Tortosa, el Centre Social Autogestionat lo Maset de Deltebre, Acampada 15M, la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, Arran, la CUP o el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans, hem constituït el Grup de Suport Contra la Repressió de les Terres de l’Ebre. L’objectiu és clar: des de l’autogestió, la solidaritat entre col·lectius i la durabilitat d’unes lluites, les nostres, que considerem legítimes i necessàries. No podem permetre que una persona o col·lectiu hagi d’abandonar les seves reivindicacions per culpa de les decisions arbitràries de responsables polítics i policials.
Per tal de recaptar fons amb els que afrontar les despeses a què ens aboquen, el Grup de Suport contra la Repressió hem organitzat una rifa solidària de 4 obres d’art de les artistes Antònia Ripoll, Núria Arias, Assumpta Arasa i Joan Panissello. El sorteig es durà a terme en el marc d’una jornada que, amb el lema la solidaritat la nostra millor arma, es celebrarà el proper 8 de juny al parc Teodor Gonzàlez de Tortosa.
La jornada s’iniciarà a les 19 hores amb una xerrada/debat titulada La lluita contra la il·legalitat del poder a càrrec d’Eva Pous, advocada d'Alerta Solidària, Gerard Pisarello, professor de dret constitucional de la Universitat de Barcelona i Jaume Asens, advocat i vocal de la Comissió de Defensa del Col·legi d’Advocats de Barcelona.
Posteriorment hi haurà sopar popular i, a partir de les 23 hores, concert antirepressiu a càrrec de Natural Band, Just for Fuck i Ni Puta Idea.
Pel bé de les generacions presents i futures, perquè puguem viure en una societat en la què disposar d’un sostre i una feina o en la què anar al metge, a l’escola o a la universitat no sigui un privilegi a l’abast de pocs, us hi esperem.
Ni retallades, ni repressió.
