Dimecres, 8 de desembre de 2021 - Edició 1231
La República

30 diputats per la independència

Aquest seria el primer pas per aconseguir la fita desitjada per un de cada quatre catalans segons publica el darrer CEO, és a dir la independència. I només ERC i […]

Joan Puig i Cordon
Joan Puig i Cordon 01/08/2010

Aquest seria el primer pas per aconseguir la fita desitjada per un de cada quatre catalans segons publica el darrer CEO, és a dir la independència. I només ERC i el seu cap de cartell,en Joan Puigcercós, poden liderar un projecte independentista basat en la generositat dels republicans i de la bona gent que aposta per un salt definitiu cap a l’Estat català.

Una llista d’ERC amb personalitats del catalanisme,sense ambicions personals i amb molta generositat farien factible la fita. No és cap utopia, és molt més a prop del que pensem. Els votants independentistes hi són, ara cal trobar la manera de que tothom si senti còmode en un clar objectiu per tal de fer possible els anhels cada cop més majoritaris d’independència.

I és ERC qui ha de fer el primer gest. Ara fa set anys l’aposta dels republicans pel tripartit era lògica i legitima, fins i tot el segon tripartit, però l’aposta s’ha demostrat no del tot optima; no pas per ERC sinó per la veritable voluntat dels socialistes de retornar al passat. Mentre el PSC prefereixi ser una crossa més del PSOE, no hi ha res a fer. El mateix Conseller Castells ho confirma aquest diumenge amb la seva renuncia a formar part de les llistes electorals del PSC.

L’opció d’Esquerra pel Govern tripartit ha estat positiva,no es pot negar, mai el PSC hauria anat tant lluny en la defensa de la llengua i la cultura catalana i en el mateix sentit de país, lleis com la d’acollida, del blindatge de l’immersió, llei del cinema, el codi de consum, llei de serveis socials, són realitats indiscutibles. Sense cap mena de dubte la història valorarà la feina feta. Per això sens dubte la tria republicana ha estat honesta i necessària, però un cop vist el procés cal reconèixer allò que no ha funcionat del tot, i dir-ho amb sinceritat.

El PSC finalment no ha volgut ser collat al catalanisme, el PSC ha decidit desaparèixer dins del PSOE i, per tant, en aquests moments la baralla per assumir els mals resultats dels socialistes se’n portarà per endavant el mateix President Montilla. No seria res d’estrany, tal i com ha dit més d’un analista, que Carme Chacón, la ministra de defensa, s’incorpori a les llistes socialistes al Parlament de Catalunya o prepari una pista d’aterratge per assumir la substitució de Montilla. Costa imaginar a Montilla fent de cap de l’oposició.

Per això, és molt important i necessari que ERC assumeixi la responsabilitat que té com a principal i únic partit independentista al Parlament de Catalunya. Estem en situació d’emergència com a país. Sí cap força independentista recull la majoria dels vots dels ciutadans que es declaren independentistes, es perdrà per molts anys una gran oportunitat. CiU governarà amb tranquil•litat i ens portarà cap a un nou i llarg període de més peix al cove. La gent jove i la no tant jove i els que tenim una edat, tenim un anhel que va quedar pales el 10 j, veure i viure la independència.

Sí al març de 1931, la conferencia d’esquerres catalanes va donar pas a la fundació d’ERC i, al cap de tres setmanes, a la victòria històrica a les eleccions municipals catalanes i a la proclamació de la República Catalana per Francesc Macià, què no es podria fer ara amb una candidatura republicana que reculli aquest sentiment independentista creixent?

Només amb una llista unitària de l’independentisme, liderada per ERC i Joan Puigcercós, i oberta a tota la bona gent, es podrà il•lusionar als milers de ciutadans i ciutadanes que van fer possible l’esperit de 10-J. Ara hi ha la capacitat d’aconseguir-ho o es trigarà molts anys a tenir una oportunitat com aquesta. 30 diputats són possibles, molts ciutadans ho van expressar el 10-J, volen una candidatura que defensi aquest sentiment, sense complexos, i ERC ha d’intentar-ho, voler és poder. Ara toca liderar una nova crida nacional cap a la independència.