El 27 de gener, un dia després de l’entrada de les tropes franquistes a Barcelona, els soldats feixistes van travessar el pont del riu Besòs i també van ocupar sense resistència la ciutat de Santa Coloma de Gramenet, anomenada aleshores ‘Gramenet de Besòs’, en el seu camí d’invasió militar cap a Badalona i el Maresme.
Avui es compleixen ja 77 anys d’aquella històrica i tràgica data d’hivern d’inicis de 1939. Amb el triomf final del dictador Francisco Franco, amb suport decidit del regim nazi alemany i del feixisme italià, va morir la democràcia i va arribar el final de la república.
Gramenet de Besòs
Els ocupants eren un batalló de soldats ‘moros’ comandats per un oficial italià. Era el cos de l’exèrcit marroquí del Generalíssim comandat pel general Yagüe. El comandant mussolinià i tres oficials que dirigien les tropes es van instal·lar al bell mig del poble.
“Els soldats eren molt joves, uns mocosos, sorpresos pels aplaudiments d’una part de la població, que va sortir al carrer per celebrar que per fi s’havia acabat la guerra, sense ser conscients del que vindria “, sosté Joan Llobet, un testimoni de prop de 90 anys. Llobet recorda que els soldats nacionals van prendre la plaça de la Vila i es van passejar per alguns carrers pròxims, com el carrer Major o el d’Anselm Clavé. En aquest punt, a Can Juni, van muntar una botiga de queviures. “Els que tenien plata podien anar a comprar coses que escassejaven”, recorda.
Carles, un altre testimoni, recorda que es trobava els braços de la seva mare, davant la porta del ferrer i que va aixecar el braç, imitant a algunes persones grans. Afirma que un soldat es va acostar i li va donar un caramel. “Em va saber a glòria enmig de tanta misèria”.
El mateix dia 28 es va prendre una de les seves primeres mesures: la instauració d’un poder local afí al nou règim. Les forces militars van constituir la Comisión Gestora que havia d’administrar la localitat i va realitzar la seva primera sessió en la qual s’homenatjava la figura de Francisco Franco i li agraïen la ‘alliberació’ de la ciutat.
Començava una llarga època fosca de repressió i por que es va estrenar amb la mort de 116 colomencs a la Guerra i de la repressió de 250 més en camps de concentració, d’altres 180 en presons i, sobretot, de 17 afusellats al Camp de la Bota a Barcelona, entre ells l’ex alcalde d’ERC Celestí Boada, pagès de 37 anys, casat i amb dos fills. Sí, Santa Coloma de Gramenet va tenir un alcalde d’Esquerra Republicana de Catalunya, que per cert encara, després de tants anys de transició i democràcia, no ha rebut un bon reconeixement oficial i no té cap espai públic dedicat. Una assignatura pendent del govern municipal que el mateix va encapçalar en una època tan difícil.
Per aquest motiu a Santa Coloma de Gramenet a l’entorn del dia 27, des de fa pocs anys, es fa un programa d’activitats públiques de recuperació de la memòria històrica: exposicions, conferències, debats i fins i tot rutes i recorreguts de descoberta per espais locals de memòria. Fins i tot es van col·locar l’any passat unes plaques commemoratives dels bombardejos per part de l’aviació italiana sobre la capital catalana que també van produir víctimes mortals civils i destrucció de diverses cases a la localitat. La por i la desolació produïda per les bombes van portar als veïns i les autoritats construïssin uns 150 refugis dels que queden pocs testimonis recuperables.
Però des de fa 15 anys la mateixa data del dia 27 de gener ha esdevingut molt més simbòlica arran de la convocatòria d’una concentració a la Plaça de la Vila el 2001 del grup ultra ‘Asociación Juvenil Española’ que es va difondre per la seva web i les xarxes. La resposta va ser una reacció unitària de mobilització massiva de ciutadans, entitats i partits per rebutjar amb força aquesta convocatòria i demostrar que els feixistes no eren benvinguts i que va fer desconvocar als feixistes de l’AJE.
Des de llavors es convoca sempre en aquesta data clau del dia 27 una manifestació de rebuig del feixisme que durant el passat mandat 2011-2015 va tenir també l’objectiu de desemmascarar els tres regidors locals de Plataforma per Catalunya (PxC) que afortunadament van perdre la seva representació municipal el passat més de maig. Per això enguany es celebra el quinzè aniversari de la Comissió Antifeixista que treballa per recordar i no oblidar, no només aquest dia 27, el dia més negre de la història de la ciutat, sinó tot l’any.
Justament el 27 de gener també és un altre dia de record i de memòria, de commemoració històrica d’uns dels fets més foscos de la història de la humanitat: el Dia Internacional en memòria de las víctimes de l’Holocaust. Així va ser proclamat per les Nacions Unides en una data que es un homenatge a dia de l’alliberament d’un dels camps de concentració d’extermini nazi més terribles: Auschwithz-Birkenau a Polònia: uns dos milions de morts.
A Catalunya es commemora amb un acte oficial al Parlament on participen representants de les institucions catalanes i de nombroses entitats com l’Amical de Mauthausen, representants dels pobles jueu i gitano, de les persones amb discapacitat i del col·lectiu de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals i dels Testimonis cristians de Jehovà.
Avui tornem a sentir parlar a Europa de deportacions, de confiscació de béns a les persones que travessen les fronteres del continent. Quan rebroten els vells fantasmes del passat no podem restar impassibles.
Més info: comissio27.blogspot.com
