Dues dècades després del genocidi de Srebrenica on van ser assassinades més de vuit mil persones per l’exèrcit del general Mladic. l’11 de juliol de 1995, encara cal fer memòria, commemorar i fer present uns fets molts greus ocorreguts a Bòsnia i Hercegovina que perduren en els conflictes latents a Kosovo, Macedònia i altres punts dels Balcans però que ens afecten a tots.
Van ser uns 8.373 homes i nens a partir de 9 anys que van morir a mans de l’exèrcit de la república Srpska i paramilitars en una regió que l’ONU, en el decurs de l’anomenada guerra de Bòsnia, havia declarat ‘zona segura’. Hi havia un destacament d’uns 400 cascos blaus que no van fer res per protegir la població civil, a la qual suposadament protegien. També les dones van ser víctimes de nombrosos actes de violència, tortures i violacions.
Va ser l’assassinat massiu més gran d’Europa des de la fi de la Segona Guerra Mundial, per això s’ha establert legalment reconegut com el primer cas de genocidi al nostre continent.
Aquesta atrocitat esgarrifosa ha esdevingut tot un símbol negatiu de la part més fosca i negra tant de la guerra dels Balcans com de trista i inoperant actuació tant europea com de les institucions de la comunitat internacional per ajudar a solucionar-la.
Ara encara és moment, a més d’anar exhumant i identificant els cossos, per debatre les causes i les conseqüències d’aquesta guerra i aquest genocidi.
També per fer possible que el nom de Srebrenica comenci a associar-se a d’altres valors, més positius i necessaris, com la memòria, la solidaritat, el diàleg, la pau, la reconciliació… Mantenint el record de l’horror històric, reflexionar sobre els fets i treballar per que no es tornin a repetir.
Durant aquella època la societat catalana va viure i sentir els estralls d’aquest conflicte i va expressar la seva solidaritat per diverses vies que ben segur que han quedat en el nostre patrimoni cívic i social: Barcelona es va agermanar amb Sarajevo, es van acollir refugiats i es van fer nombroses campanyes d’ajut i suport.
Commemoració: Les veus de Srebrenica
És per això que a casa nostra s’ha programat una sèrie d’actes, tant a Barcelona com a Sarajevo, de commemoració impulsats per l’Observatori Europeu de Memòries (EUROM) de la Fundació Solidaritat UB amb la col•laboració de l’Ajuntament de Barcelona, la Fundació Districte 11 i l’associació IGMAN Acció Solidària.
El mateix dia 11 a l'explanada del Born Centre Cultura, de les 11 a les 21 h, hiharuà una lectrura col·lectiva dels noms de les persones assassinades iun concert-manifest. Aquest mateix dia es retrasmet des de Bòsnia el programa 'Solidaris' de Catalunya Ràdio, conduït per Rita Marzoa. I a partir del 14 de juliol una exposició del fotògraf Alfons Rodríguez amb el títol 'Srebrenica, memoria d'un genocidi', també al Born Centre Cultural.
També a Santa Coloma de Gramenet hi ha hagut un grup de joves que han fet la seva aportació arran de la seva participació a un intercanvi juvenil amb una associació cultural i juvenil bosniana (YIHR) amb suport del programa ErasmusPlus el passat mes de març. Han fet una interessant exposició fotográfica, 'Sarajevo als ulls dels joves colomencs', organitzada pel Grup Eirene de Cultura per la Pau, a la Biblioteca Central (Fons Joan Gomis). I ara están preparant un nou intercanvi pel setembre d'enguay i la primavera de l'any pròxim.
Tots els joves, tant els colomencs com els bosnians, tenen menys de 20 anys. Això vol dir que no van viure directament aquests fets i només els han conegut a partir de , perquè encara no està al temari t’historia de l’ensenyament de la Secundària.
Són lliçons pendents, però fonamentals.
www.grupeirene.org/
