En dos articles, a les dues capçaleres del país que sempre treballen per salvar Espanya i liquidar l’independentisme a Catalunya, els dos veterans periodistes publiquen dos textos que tenen un denominador comú: posen en el mateix sac la presidenta inepta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, i el president de Catalunya, Quim Torra.
Una posició que per si sola els retrata. Tenint, com han tingut, tant poder mediàtic, han estat incapaços de fer sedimentar el seu criteri. Han fracassat comunicativament, l’un fent ràdio a una cadena espanyola, sense quasi audiència, i l’altre fent cròniques de política que gairebé mai no encerta.
Cuní i Juliana, o Juliana i Cuní, han mostrat el pitjor del periodisme: per damunt de tot fer sectarisme, com queda demostrat amb aquest dos impresentable articles. Recordem que els dos periodistes són molt aplaudits per certa esquerra pijo-progre, que els vol tenir com a referent, i resulta que amb aquestes peces han quedat ben retratats.
Posar al mateix sac els presidents Ayuso i Torra, només ho poden fer dos amargats que veuen com es va confirmant el fracàs de les seves tesis. La gestió de la pandèmia per part d’Ayuso és de jutjat de guàrdia: no en va tenir prou amb no intervenir el seu territori en el mes de març i permetre que els habitants de la seva comunitat dispersessin el virus per tot l’estat sinó que ara ha repartit el mateix desgavell quan anuncia unes mesures restrictives un divendres perquè entrin en vigor el dilluns. Les dades converteixen Madrid en la pitjor regió d’Europa, no van tancar Madrid a principis d’any i ara tampoc ho volen fer i s’empesquen àrees, barris i regions sanitàries, quan el virus “no entenia de territoris” i ara ve d’un carrer amunt o avall.
Us imagineu que aquestes dades fossin a Catalunya? Teniu algun dubte que el Gobierno ens aplicaria un altre 155? Jo no en tinc cap ni un, però ni en Juliana ni en Cuní, ni en Cuní ni en Juliana, sembla que no ho vulguin veure. Sempre al servei d’Espanya!