Amb La festa, Tessa Hadley (Bristol, 1956) confirma un cop més la seva condició d’escriptora de la subtilesa amb els seus retrats de la classe mitjana britànica contemporània. Edicions de 1984 publica ara en català aquesta novelle ambientada a la Bristol de postguerra, on dues germanes —Moira i Evelyn— afronten el trànsit cap a l’edat adulta entre pubs de port, converses incòmodes i una invitació a una mansió que canviarà la manera com s’han vist fins ara. Al catàleg de 1984 també es poden trobar d’altres obres de l’escriptora anglesa com Amor lliure, Cap al tard i El passat.
Hadley, que ha estat comparada sovint amb Alice Munro o Elizabeth Strout, no escriu històries d’acció sinó de consciència. A La festa tot comença amb una trobada aparentment banal: un grup de joves que beuen, flirtegen i discuteixen, mentre el món es recompon després de la guerra. Però en aquell espai tancat, entre mirades i silencis, s’activen forces subterrànies —el desig, la vergonya, la necessitat de pertinença— que acabaran desbordant el relat. La festa és només el catalitzador d’una maduresa precipitada.
L’autora britànica torna a desplegar la seva prosa detallista, subtil i elegant, reflectint una tensió constant entre el que es diu i el que s’insinua, entre l’aparença social —el vestit correcte, la frase oportuna— i les emocions que bateguen a l’interior. Cada gest i cada detall revelen el que els personatges no s’atreveixen a dir. La seva literatura és microscòpica en l’observació dels detalls i els ambients.
La festa és un relat breu i intens que ens parla també de la frontera entre classes socials, de la voluntat de fugir de les arrels tot i la incertesa de quin preu caldria assumir en aquest camí incert. És la descripció d’una escena casual que pot canviar una vida, o que pot obrir noves portes en el camí.
La festa. Tessa Hadley. Traducció de Josefina Caball. Edicions de 1984. Barcelona, 2025. 128 pàgines. 17,90 €
