Lector, fa servir la lògica per votar? “Sí?”, el convido a llegir. “No?”, millor que ho deixi. L’article no es per a vostè.
Com actua quan compra quelcom important, fa una inversió, gestiona els seus estalvis, un cotxe, un tema de salut…? Per Impuls o… hi pensa? Què “determina” les seves decisions? La lògica o… ?
Vostè es de Hegel o de Schopenhauer?
Models molt diferenciats sobre les “decisions”. Idees principals…
Schopenhauer: La gent no decideix racionalment, lliurement. L’impuls és una força interior oculta, inconscient, per motius o molt profunds o de l’entorn. Els desitjos també decideixen la política. Decidir es un procés intern que converteix a la persona en un ninot d’un mateix.
Hegel: Les persones decideixen conscientment, racionalment, lliurement No influïdes per impactes externs. Utilitzant valors objectius, ètics, socials, raonables, de la seva societat. Avaluen. Saben que formen part d’una organització humana complexa, dinàmica, que ha de tenir els millors objectius. Els votants són amos de la seva decisió i dicten el seu destí lliure i racionalment. Lector, què determina la seva decisió… quan vota? I quina hauria de ser?
Quin tipus de “lògica” utilitza per triar papereta…?
Lógica: “raonament assenyat, de sentit comú, coherent”
Tipus de vots. El lògic… és que tots siguin… «lògics«. La realitat demostra molt diferents tipus. Quin predomina…?
LÒGICS: Decideixen després d’analitzar les circumstàncies, els condicionants o determinants de la realitat i les millors possibilitats. Tenen “referents” dels millors experts, països, en nivell de vida, democràcia, llibertat, progrés. Son coherents, rigorosos, objectius. Actuen per ser el millor com a nació, per a ells mateixos, les seves famílies, activitats professionals. Proactius en política. Comparen programes i resultats dels que han governat. No tenen prejudicis. Trien el millors. O els menys dolents!
PSICOLÓGICS: Determinats per la personalitat profunda. Freud, Jung, i molts més investigadors diagnosticarien diferents condicionants i determinants de la conducta. Segons nivell d’intel·ligència, capacitat d’anàlisis, perspectiva, ressonància, objectivitat o subjectivitat, etc.
VISCEROLÓGICS: Impulsats per emocions, sentiments, adhesió o rebuig, aparences o impressions del partit o polític que es vota, Com “cau”: bé o malament” per qualsevol motiu no racional. Reaccions primàries. “En tractar amb la gent, no es tracta amb criatures lógiques, sino amb criaturas emocionals. (Carnegie)
FOBIOLÓGICS: Rebuig a determinats partits o líders. Odi, antipatia, oposició, exclusió sistemàtica per molt diferents motius encara que tingui un bon programa, bones propostes. Poc o gens racionals.
PARTITLÓGICS: Fidelitat total a un partit al marge de les seves actuacions, èxits, fracassos o escàndols. Al marge de qui encapçali o figuri a les llistes. No es qüestiona res. Es vota a pinyó fix.
IDENTITARILÓGICS: Afinitat personal amb un estat, cultura, llengua, historia, que prioritza les decisions per sobre d’altres valors. A Catalunya, els “dependentistes” prioritzant la identitat espanyola encara que això signifiqui clars perjudicis personals, familiars, professionals. En els “independentistes”, defensa de la llengua, valors, història, sentit de “nació”.
IDEOLÓGICS: Esquerres…, dretes… Això “tanca” als votants. Els fa dependents d’uns models polítics, econòmics, socials, que arriben a situacions radicals, exclouen. “Quan la ideologia domina el pensament, la realitat és la primera víctima” (Hannah Arendt )
MIMETLÓGICS: Votants sense criteri propi influïts per enquestes, personatges coneguts, per la massa.
Cada segment té la seva lògica. Poden coincidir més d’un en un mateix votant.
Què seria el més lògic en TOTS els partits a Catalunya?
Que TOTS tinguessin un mínim projecte comú orientat a optimitzar la qualitat de democràcia, de vida, dels qui viuen, tributen, treballen, a Catalunya. Que representessin i defensessin allò fonamental per a tots els seus votants al marge d’ideologies, identitats, partidismes, personalismes. Succeeix? No. És lògic?
Hi ha partits espanyols a Catalunya, clarament dependentistes i partits teòricament independentistes.
Què seria lògic en els “dependentistes”? Que, almenys, tinguessin un projecte comú davant un estat espanyol que demostradament espolia, no compleix els seus compromisos, no executa infraestructures vitals. Que defensessin un model just de finançament com passa a totes les autonomies. A Euskadi “tots” defensen el seu tan beneficiós sistema. A Catalunya, els partits “dependentistas” defensen que la gent de Catalunya no gaudeixi del finançament que mereixen pel que generen. Es lògic? Que defensessin i representessin als seus votants, no als seus “superiors” a Espanya o l’estat espanyol a Catalunya. Succeeix? No. Però tenen molts vots. Son lògics aquests partits, els seus votants…?
Què seria lògic per els partits “independentistes”, o teòricament independentistes? Que tinguessin un projecte comú per a intentar materialitzar una independència que permetés a «tots» a Catalunya viure en una moderna república i amb un molt alt nivell de democràcia real i de vida, com asseguren economistes internacionals. Succeeix?
Eleccions 29/11/2026. Catalunya no té estatut segons la Constitució espanyola. És, segons el diccionari: “colònia”. Es tria partit, polítics, per a la metròpoli. Són, seran, veritables advocats defensors… o representats d’España a Catalunya?
Des de la lògica de votar pel millor per a un mateix, la família, per a tots a Catalunya en qualitat de vida, democràcia real, llibertat, què és el lògic votar?
Vot lògic… o…? Què es el coherent…?
