La sortida definitiva de Marc Puigtió d’Esquerra Republicana de Catalunya, estripant el carnet i abandonant a corre-cuita els seus càrrecs a l’Ajuntament de Sant Julià de Ramis i al Consell Comarcal del Gironès, tanca un dels capítols més vergonyosos del panorama polític local recent. Aquesta fugida per la porta del darrere es produeix arran de la filtració d’uns àudios on el mateix Puigtió es desemmascarava sense miraments: admetia que pretenia “fotre fora” els regidors actuals de Girona i que utilitzava el logotip d’ERC per pur interès econòmic perquè el partit era, literalment, “qui paga la festa”. La seva caiguda fulminant representa el fracàs absolut del corrent ‘Militància Decidim’ a la demarcació de Girona, que va voler apadrinar un projecte personalista buit d’ideologia.
Amb el líder caigut en desgràcia i refugiat de nou en la seva activitat privada com a arquitecte tècnic, ara s’obre la gran incògnita de veure què faran els seus seguidors. Cal recordar que, per aconseguir la candidatura a la ciutat de Girona el setembre de 2025 per un sol vot de diferència, es va orquestrar un desembarcament massiu de nous afiliats afins a Puigtió. L’únic objectiu d’aquesta maniobra era asfixiar, arraconar i expulsar la militància genuïna i històrica de la secció local, aquella que portava anys treballant des de la base i que va veure com el seu partit era colonitzat per corrents aliens. Un cop desmantellat el seu referent, aquest grup de pressió es queda sense rumb ni justificació dins de les sigles republicanes.
La manca de coherència del projecte de Puigtió i la seva xarxa de suports queda totalment retratada quan s’analitza el perfil dels seus aliats més fidels. Entre ells destaca el suport explícit de l’alcalde de Sant Martí Vell, personatge conegut precisament per la seva sorprenent actitud complaent i a favor de la monarquia espanyola. Resulta sagnant de cara a la militància de base que un candidat que pretenia liderar l’esquerra independentista a Girona hagués bastit les seves aliances amb batlles de clara tendència monàrquica. Aquest còctel de cinisme financer, buidor ideològica i assalt als òrgans de decisió s’ha ensorrat set mesos abans d’arribar a les urnes, deixant en evidència que la política entesa com una agència de col·locació té les potes molt curtes.
Davant d’aquest escenari de terra cremada, la direcció regional d’ERC a Girona i l’executiva nacional de Calàbria estan obligades a fer una reflexió profunda i urgent sobre els seus criteris de selecció i la gestió de les persones que col·loquen en llocs de màxima responsabilitat. L’espectacle ofert a Girona demostra una manca alarmant de filtres i controls interns. Ha permès que el tacticisme personalista i l’ambició econòmica passessin per davant de la lleialtat ideològica i el compromís amb el projecte col·lectiu. La cúpula del partit no pot girar el full com si fos un cas aïllat. Ha d’assumir la seva responsabilitat per haver tolerat dinàmiques d’infiltració que han menystingut les bases. Cal que Calàbria i la direcció gironina aclareixin quins nous mecanismes s’implementaran per blindar les llistes i els càrrecs institucionals. S’ha de garantir que la militància genuïna i honesta no torni a ser mai més ostatge de paracaigudistes i d’estratègies polítiques tan nocives com buides de contingut.
