La renúncia de Marc Puigtió a liderar la llista d’ERC a Girona per a les eleccions municipals del 2027 ha estat venuda pel mateix protagonista com un acte de “dignitat, responsabilitat i honestedat”. Tanmateix, darrere d’aquesta pretesa lliçó d’ètica política s’amaga una retirada parcial i altament selectiva. Tot i admetre un “error greu” arran de la filtració dels àudios on afirmava voler “fotre fora” els regidors de l’ajuntament i utilitzar les sigles d’ERC perquè el partit “pagués la festa” de la seva plataforma personal, Puigtió ha decidit situar el llistó de la seva dignitat exactament allà on no li afecta la butxaca.
Mentre s’aparta dels focs artificials i de l’escrutini implacable de la capital gironina, on la seva candidatura va néixer fracturada per una crisi interna i un sol vot de diferència a les primàries, Puigtió manté un silenci absolut sobre les seves altres responsabilitats institucionals. El fins ara alcaldable conserva la seva acta de regidor a l’Ajuntament de Sant Julià de Ramis i la vicepresidència del Consell Comarcal del Gironès. Tots dos són càrrecs de govern actius i, de manera crucial, estan associats a retribucions econòmiques públiques (més 35.000.-€).
Aquesta doble vara de mesurar buida de contingut el discurs de penediment i pulcritud que Puigtió ha exhibit davant els mitjans. En el seu comunicat, insistia de manera gairebé paternalista que explicaria als seus fills que el seu pare “no es va amagar” i que “la dignitat consisteix a saber què fas quan t’has equivocat”. La realitat pràctica, però, dibuixa un escenari ben diferent: la dignitat només li ha servit per renunciar a una expectativa de futur a Girona, un projecte ja tocat de mort per l’expedient que li va obrir el seu propi partit, mentre s’aferra als privilegis i nòmines que ja té consolidats en altres administracions.
La militància de base i els electors es troben davant d’un exemple clàssic de repliegue tàctic on les “conseqüències” assumides no passen d’un simple canvi de cartell electoral. Si les paraules capturades en els àudios privats eren prou greus per inhabilitar-lo com a aspirant a la batllia de Girona, resulta incoherent que no el desqualifiquin per continuar exercint funcions de govern i gestionant fons públics a Sant Julià de Ramis o al Consell Comarcal. L’operació de control de danys de Puigtió manté els ingressos i el poder institucional intactes, relegant la seva pretesa assumpció de culpes a un simple exercici de supervivència política.
Aquest enrocament en els càrrecs remunerats s’entén millor en recordar com el sector de Puigtió s’havia apoderat prèviament del control absolut del partit a la ciutat, mitjançant maniobres sota sospita. La presa de l’executiva local de Girona per part dels seus afins es va consumar per la mínima expressió d’un sol vot de diferència, en una assemblea conflictiva que va fracturar la formació i va obrir una ferida interna irreversible; una votació marcada per la denúncia d’irregularitats flagrants, com el fet que es permetés el vot a persones que ni tan sols residien a Girona i que, per tant, no tenien dret a decidir el rumb polític de la capital. Caldria començar de nou i tornar a convocar amb totals garanties una elecció d’una nova executiva local.
