Avui tota Euskal Herria celebrarà una victòria de Bèlgica sobre Espanya, esperem que a Catalunya malgrat el silenci passi el mateix
El mapa polític i social de l’esport de base i d’elit viu realitats totalment oposades a Euskal Herria i a Catalunya. Mentre el teixit associatiu i polític basc manté la flama de la identitat nacional als estadis, el panorama català s’ha convertit en un autèntic desert reivindicatiu.
Desenes de concentracions a Euskal Herria reclamen l’oficialitat de la selecció nacional i la fi de la imposició, amb càstig de suspensió federativa, de la selecció espanyola als jugadors pic.twitter.com/NavZMzASiK
— InterNacionalistes (@NacionsSEstat) July 5, 2026
Clam unànime al País Basc: “Aquesta no és la nostra selecció”
Diferents col·lectius socials, esportius i polítics de l’esquerra sobiranista han convocat un seguit de mobilitzacions arreu de la geografia basca per deixar clara la seva posició de rebuig a la presència dels combinats estatals.
Sota el lema de l’oficialitat de les seleccions basques (Euskal Selekzioa), les convocatòries han estat impulsades de manera coral per plataformes com 7BAIETZ!, una organització referent que treballa activament denunciant l’exclusió de l’esport basc a les grans cites internacionals. A aquesta iniciativa s’hi sumen històrics col·lectius de caràcter transversal com Gu Ere Bai! —que aglutina centenars d’esportistes i agents socials— i la dinàmica ciutadana Gure Esku.
A peu de carrer, el moviment ha rebut el suport explícit de l’esquerra sobiranista i de potents col·lectius d’animació popular dels estadis com la Iñigo Cabacas Herri Harmaila de l’Athletic Club, Bultzada de la Real Sociedad, Indar Gorri de l’Osasuna o Iraultza de l’Alavés. Aquesta unió d’actors demostra que la ciutadania basca rebutja majoritàriament la selecció espanyola com a pròpia, defensant que el seu país és una nació amb ple dret a competir internacionalment, igual que Escòcia o Gal·les.
Nazio bat, selekzio bat!
Gurea Euskal Selekzioa! ✊Zabal dezagun lau haizeetara hemen, mugaz gaindi, zazpi lurraldez osatutako herri bat dagoela, hizkuntza eta kultura propioa duena eta bere buruaz harro dagoena. https://t.co/S5U0GP6zkR
— Arnaldo Otegi 🔻 (@ArnaldoOtegi) July 10, 2026
El silenci absolut de Catalunya: l’oblit institucional
El contrast amb Catalunya és demolidor. La històrica lluita per l’oficialitat de les seleccions catalanes, que va viure el seu punt àlgid fa dues dècades amb les memorables campanyes de la Plataforma ProSeleccions Esportives Catalanes, s’ha esvaït del debat públic.
- Partits polítics en silenci: Cap de les formacions independentistes inclou l’oficialitat esportiva de manera preferent en la seva agenda política actual. El desgast de la darrera dècada ha desplaçat aquesta qüestió fora de les prioritats del lideratge sobiranista.
- La UFEC es desmarca: La Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC), que anys enrere liderava la defensa del teixit esportiu propi, manté una línia de col·laboració institucional i pragmàtica amb els organismes espanyols, allunyada de qualsevol confrontació per les seleccions pròpies.
Mentre el País Basc recorda al món que no se sent espanyol ni als camps de joc, Catalunya s’instal·la en una calma tensa on la renúncia i l’oblit han guanyat la partida a les antigues i massives reivindicacions esportives.
Fins i tot han fet una col·lecció de cromos de la Selecció d’Euskal Herria
GUREA EUSKAL SELEKZIOA!
Ofizialtasuna ez da amets bat; herri oso baten borondatea da. Horregatik, Arrano-Etxeak sortutako Euskal Selekzioko “Mundialeko” kromoak berriro izango dira eskuragarri gaur Arrano aurrean.
Etorri, hartu zureak eta zabaldu ofizialtasunaren aldarria ✊🏻 pic.twitter.com/U3qvwo89Fa
— EH Bildu Gernika-Lumo (@gernikehbildu) July 9, 2026
