Queda demostrat que negociar amb Madrid comporta que et cremis i no aconsegueixi cap objectiu
El fracàs en la condonació del deute del FLA i la mort del finançament singular ja no es llegeixen com una simple incapacitat legislativa, sinó com una estratègia calculada. Al PSOE ja li va bé que el rellotge s’esgoti sense aprovar unes reformes que haurien obligat la Moncloa a triar entre complir les promeses amb Catalunya o patir una revolta interna a la resta de comunitats autònomes. La paràlisi del Congrés s’ha convertit en l’excusa perfecta per deixar morir els acords en un calaix.
Per al govern socialista, mantenir l’actual llimb financer és una jugada rodona a curt termini. D’una banda, evita el cost polític de cedir la clau de la caixa a la Generalitat, un moviment que l’oposició i els seus propis barons territorials utilitzaven com a munició diària. De l’altra, manté Catalunya en una situació de dependència econòmica crònica: l’estat espanyol continuarà cobrant els 250 milions d’euros anuals en interessos pel deute autonòmic, mentre exhibeix una falsa voluntat de diàleg culpant de la inacció la falta de majoria parlamentària.
Els motius pels quals la Moncloa surt guanyant amb el bloqueig:
- Pau territorial fictícia: En no moure cap peça del finançament, el PSOE frena la guerra oberta amb el PP i amb els seus propis presidents autonòmics pel repartiment dels diners públics.
- Control de la recaptació: L’Estat manté el control absolut dels impostos catalans, incomplint el pacte d’investidura amb la certesa que els partits independentistes no tenen marge per tombar el govern sense propiciar unes noves eleccions.
- Estalvi per a les arques estatals: Evitar la subrogació dels 17.104 milions d’euros del deute català (i els més de 80.000 milions de la resta de comunitats) dona oxigen al Ministeri d’Hisenda per complir amb els estrictes límits de dèficit que exigeix Brussel·les.
L’escenari final és el pitjor per a l’autogovern, però l’ideal per al tacticisme de la Moncloa: les promeses queden enterrades per “falta de temps” i el PSOE aconsegueix sobreviure una setmana més sense haver de pagar el preu de l’acord que el va portar al poder.
