El camí cap a la plena oficialitat del català a la Unió Europea s’ha tornat a encallar en la burocràcia i els equilibris geopolítics de Brussel·les. Irlanda ha assumit aquest dimecres la presidència de torn del Consell de la UE amb un missatge clar i contundent: la qüestió de la llengua catalana no formarà part de l’agenda europea durant el pròxim semestre a menys que hi hagi un canvi radical de posicions que ara mateix sembla totalment inexistent.
Malgrat que Dublín s’havia mostrat històricament receptiu a la petició de l’estat espanyol, l’ambaixadora irlandesa davant la UE, Aingeal O’Donoghue, ha tancat la porta a reobrir la carpeta de manera immediata. L’argument oficial és la “falta de consens” entre els 27 estats membres, una justificació que perpetua la paràlisi d’un debat que porta pràcticament un any congelat. El darrer precedent als passadissos comunitaris es remunta al juliol de l’any passat, quan una reunió de ministres d’Afers Europeus va acabar sense ni tan sols sotmetre la mesura a votació.
Una paradoxa lingüística a la mesa dels 27
La decisió d’Irlanda arriba acompanyada d’una profunda ironia política. Aquest semestre és el primer que el país lidera des que el gaèlic va aconseguir la plena oficialitat europea el gener de 2022, un procés feixuc que va trigar 17 anys a culminar. De fet, el programa de treball presentat pel govern de Micheál Martin fa bandera de la “diversitat lingüística” i preveu accions per potenciar l’irlandès a les comunicacions oficials del Consell.
No obstant això, aquesta sensibilitat pròpia no s’ha traduït en un impuls per al català. Tot i que l’ambaixadora O’Donoghue ha expressat públicament la seva admiració per la supervivència del català durant la dictadura franquista i ha destacat els vincles entre Irlanda i Catalunya, la realitat diplomàtica s’ha imposat a l’empatia cultural. “Només si veiéssim que hi ha canvis respecte de quan es va debatre per última vegada, ens plantejaríem tornar-la a abordar”, ha sentenciat la diplomàtica.
El bloqueig d’Alemanya i el silenci de Madrid
La Moncloa necessita la unanimitat dels 27 per aprovar la reforma del reglament lingüístic de la UE, però topa contínuament amb un mur al nord i al centre d’Europa. Alemanya, ara sota el govern de Friedrich Merz, lidera l’oposició al reconeixement del català, acompanyada d’estats amb un pes significatiu com Suècia, Finlàndia i Àustria, que mantenen recels legals i econòmics.
Les topades del passat, com el tens enfrontament que va viure el secretari d’estat espanyol Fernando Sampedro amb el seu homòleg alemany Gunther Krichbaum, van donar pas a la promesa d’un “diàleg bilateral” a la tardor passada. Tot i això, els resultats d’aquestes converses no han fructificat: Berlín no ha mogut la seva posició i el govern de Pedro Sánchez fa mesos que ni tan sols sol·licita la inclusió del català a l’ordre del dia del Consell d’Afers Generals (GAC).
Amb el relleu de la presidència, que passa de Xipre —on el català va ser totalment ignorat— a Irlanda, la carpeta lingüística catalana queda oficialment relegada de les grans prioritats europees d’aquest tram final d’any, fortament marcades per la negociació del pressupost comunitari 2028-2034 i la crisi de l’habitatge.
