Un escàndol que no provoca reaccions ni al govern, ni als partits polítics
El circuit de Fórmula 1 de Madrid, batejat comercialment com a Madring, ja escalfa motors enmig d’una indignació política i social creixent. Sota la falsa promesa d’un esdeveniment finançat íntegrament per capital privat, el consorci públic d’IFEMA —controlat per l’Ajuntament i la Comunitat de Madrid— ha hagut d’assumir finalment tota l’explotació i reconèixer un risc financer astronòmic de 270 milions d’euros en els seus balanços. Una “festa” de luxe, zones VIP i cànons milionaris a la multinacional Liberty Media que, un cop més, es sosté de manera indirecta sobre l’espoli fiscal sistemàtic que pateixen els Països Catalans.
Les balances fiscals continuen reflectint una realitat sagnant: Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears aporten anualment milers de milions d’euros a la caixa comuna de l’Estat que mai no tornen en forma d’inversions, trens de rodalies o infraestructures clau per a la ciutadania. Aquest buidatge de recursos dels territoris catalanoparlants és precisament el que permet a l’Estat central fixar la seva capitalitat econòmica a Madrid, des d’on es centralitzen les grans partides pressupostàries per pagar un circuit de preus desorbitats que s’eleva fins a fregar els 150 milions d’euros de cost real inicial. [1]
🇪🇸 El circuito de Madring va tomando forma, ya con muchas gradas instaladas
⌛️ ¡Quedan 28 días!
📺 TikTok: _dronearte pic.twitter.com/qgJjMAnF8x
— Nachez (@Nachez98) August 14, 2026
💸 El desglòs del malbaratament: Del traçat al muntatge recurrent
Mentre l’atenció sanitària i l’educació pública es col·apsen a la perifèria per falta de fons, la centralització de recursos estatals serveix per sufragar les següents partides directes de la cursa madrilenya:
- 83,2 milions d’euros d’adjudicació bàsica: Contracte atorgat a la unió d’empreses d’Acciona i Eiffage que inclou l’asfaltat de la pista, l’obra civil i el primer desplegament logístic.
- 68 milions d’euros addicionals per a boxes: Una licitació paral·lela adjudicada per ampliar els pavellons 1 i 2 d’IFEMA per tal d’encabir el paddock i l’àrea tècnica.
- El pou sense fons del muntatge i desmuntatge anual: Tot i que el contracte de construcció inicial amaga el primer muntatge, la logística de fer i desfer el circuit semipermanent de cara a les properes 10 edicions obligarà a mobilitzar un exèrcit de 10.250 treballadors cada any, disparant el cost operatiu recurrent que es pagarà amb diners que IFEMA ha d’avalar de manera pública.
- Milions en burocràcia i assistència: S’hi sumen 6,2 milions en direcció d’obra, 3,4 milions en assistència tècnica i un milió d’euros més només per a assessoria legal vinculada al contracte de la F1.
L’ombra de la corrupció i el deute del passat torna a planejar sobre l’asfalt. L’actual aposta madrilenya calca fil per randa el model del fallit Gran Premi urbà de València (2008-2012), on l’aleshores govern del Partit Popular va prometre un “cost zero” que va acabar deixant un forat de més de 300 milions d’euros pagat directament amb els impostos dels valencians. Ara, amb el traçat de Madring, el centralisme espanyol redobla l’aposta: utilitza els diners detrets dels serveis públics d’uns territoris infrafinançats per inflar artificialment el teixit econòmic de la capital, en una clara operació de prestigi polític que pagaran els contribuents catalans, valencians i balears mentre les seves pròpies necessitats socials queden a la cua de les prioritats de l’Estat.
📉 El sacrifici d’IFEMA: Pèrdua d’ingressos firals ordinaris
El procés de muntatge i desmuntatge de les estructures temporals no només té un cost econòmic directe en mà d’obra i logística, sinó que imposa un elevat cost d’oportunitat per al recinte fira:
- Semanas de paràlisi fira: Per poder aixecar les grades, col·locar els tancaments de seguretat i transformar els pavellons 1 i 2 en els boxes (paddock) de la F1, IFEMA ha de bloquejar gran part del seu espai durant setmanes. Això impedeix la celebració de fires sectorials, congressos internacionals i exposicions culturals habituals, que són el veritable motor econòmic i rendible del consorci.
- Canibalització del benefici operatiu: El benefici operatiu ordinari que generen la resta de fires del calendari anual es farà servir directament per cobrir el dèficit estructural que s’espera de la Fórmula 1 durant les seves primeres edicions. És a dir, l’activitat econòmica de les empreses que acudeixen a les fires de Madrid acabarà finançant les pèrdues del motor.
🏛️ Les partides estatals camuflades que oxigenen Madrid
Tot i que la Comunitat de Madrid insisteix que el projecte es gestiona des d’un ens propi, el teixit econòmic madrileny rep un constant dopatge per part de l’Estat central que li permet absorbir aquests riscos de 270 milions sense immutar-se:
- Inversions en accessos a càrrec del Ministeri de Transports: Perquè el circuit de Madring sigui viable i connecti directament el traçat amb l’Aeroport de Barajas i el centre de la ciutat, l’Estat central executa partides camuflades de millora d’infraestructures de Rodalies (Cercanías) i accessos a Valdebebas. Unes inversions que es tramiten de forma prioritària des dels ministeris estatals mentre les partides de Rodalies de Catalunya o el soterrament de vies al País Valencià pateixen dècades de retard crònic.
- El “Dumping” fiscal de la capital: En estar la pràctica totalitat de les grans constructores (com Acciona i Eiffage) i grans bancs multinacionals centralitzats a Madrid, l’Estat permet un model de baixa fiscalitat autonòmica que atreu el capital que prèviament s’ha generat a la perifèria. Això fa que les línies de crèdit i els fons que necessita IFEMA estiguin totalment sostinguts pel múscul d’empreses que tributen a la capital però operen a tot l’Estat.
- La traïció del “cost zero”: Un forat negre que consolida el centralisme
- La realització de Madring evidencia, un cop més, com el dogma del “cost zero” no és res més que una cortina de fum per camuflar una realitat sagnant: els Països Catalans continuen finançant, a través d’un dèficit fiscal crònic i asfixiant, el capitalisme de llotja i els excessos de la capital de l’Estat. Mentre Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears pateixen llistes d’espera als hospitals, barracons a les escoles i un servei de rodalies totalment abandonat pel Ministeri de Transports, Madrid utilitza la seva condició de xuclador de recursos perifèrics per edificar circuits de 150 milions d’euros i avalar pèrdues multimilionàries que cap empresa privada ha volgut assumir. Lluny de ser un èxit de gestió, aquest Gran Premi neix com un monument al centralisme econòmic espanyol; una festa elitista on la perifèria posa els diners i la capital es penja les medalles.
