La hipòtesi d’unes eleccions generals anticipades abans de la cita amb les urnes municipals ja no és una simple especulació de laboratori polític, sinó el pitjor malson per als estrategs de les principals formacions. La debilitat manifesta del govern de Pedro Sánchez, assetjat per la crisi econòmica i abandonat progressivament pels socis que fins ara en garantien la supervivència, ha accelerat el rellotge de la legislatura. Aquest canvi sobtat del calendari trenca els plans dissenyats als despatxos i aboca l’Estat a una carambola electoral que pot tenir un efecte dominó devastador sobre el poder territorial.

L’estratègia de la supervivència: El PSOE i els seus socis

Per al PSOE, votar a principis d’any és el millor escenari possible per a les seves delegacions locals i autonòmiques. La intenció de la Moncloa era, tradicionalment, utilitzar el múscul i el prestigi dels seus alcaldes i barons per resistir el desgast de la marca central. Amb unes generals prèvies, la desfeta previsible servirà per intentar evitar que la crisi afecti les candidatures municipals. D’altra banda, els partits que han donat suport al govern es troben davant una cruïlla letal: necessiten accelerar la seva ruptura amb l’executiu per no ser castigats pels seus propis electors com a corresponsables de la crisi.

L’efecte dominó sobre el mapa polític

El nou escenari altera per complet el comportament de l’oposició i les forces emergents:

• El dilema de la victòria anticipada: El Partit Popular haurà de dissenyar una campanya d’altíssima precisió, evitant l’excés d’eufòria a les generals per garantir que la mobilització de la dreta es mantingui intacta fins a les eleccions locals i aconseguir un resultat suficient que li eviti dependre Vox.
• La pressió sobre el centredreta i el nacionalisme: Partits que tradicionalment pivotaven sobre l’estabilitat espanyola, com Junts o el PNB, hauran de redefinir les seves aliances estatals abans de saber com quedarà el repartiment de poder a les seves respectives comunitats.
• ERC obligada a prendre dràstiques decisions: Decidir si tornen a confiar amb Rufián o no i decidir si accepten l’estratègia perdedora de Tardà i Àgora Republicana o no, unes eleccions espanyoles que li compliquen molts les eleccions municipals.
• Aliança Catalana podria canviar d’opinió: De no voler presentar-se a decidir no perdre l’oportunitat mediàtica d’unes eleccions espanyoles a pocs mesos de les municipals. Anar a Madrid a dir només el que volen dir i no participar de cap de les votacions, uns escons en “blanc” a l’estil d’AC

Unes eleccions a principis d’any no seran un simple avançament tècnic; seran el detonant que farà saltar pels aires el manual de resistència de tots els partits de l’Estat.