La premsa mundial ha difós l’acte de benedicció de la Sagrada Família pel Papa Lleó XIV. Un simple acte religiós, ressonància internacional. Sorpresa universal. Transcendència molt superior a la religiosa. La torre amb Gaudí sorgint en l’espai va impactar a milers de presents, milions de televidents. Moltíssims comentaris en les xarxes confessen l’emoció, les llàgrimes!, per l’impacte. Molts sentiments positius van inundar els cors dels qui ho van presenciar. Profunda identificació i orgull, en els catalans d’identitat. Profunda admiració en molts al marge de posicionaments religiosos, ideològics, identitaris. En tots, profund impacte i petjada positiva emocional.
La capacitat constructiva com “monument” únic al món, la capacitat creativa dels organitzadors, és evident. Ho confirma el reconeixement internacional de milers d’experts en arquitectura, de milions de visitants, la unanimitat de l’opinió davant l’acte.
Ha de quedar aquí aquest enorme potencial? I si tots els catalans de veritat, lideressin la construcció d’un altre i més transcendent “monument”: una Catalunya nació independent a Europa, amb molt millor nivell de vida, de democràcia real, de llibertat, a tots els que viuen, treballen, tributen, en ella? Tenen la capacitat abastament demostrada! Hi han anys d’esforç, dedicació, concentració, perseverança, rigor, per a construir aquest enorme monument d’admiració universal. Són molts els beneficis que reportaria a tots els que viuen a Catalunya si decidissin deixar de ser dependents per a, units, concentrar-se a gaudir, pacífica i democràticament, dels beneficis de la independència. Què pensaria, què diria Gaudí?
QQQQQuè diria, pensaria, Gaudí, de la Catalunya d’avui, dels qui van presidir l’acte de la benedicció?
Avui Catalunya és un “ens” estrany. És “territori intervingut”. Sense estatut. Anys, segles, defensant la seva identitat, el benestar que mereix la seva gent. Són coneguts l’espoli, els incompliments de tota mena, la castellanització progressiva, la violència de tot tipus que s’aplica. Aquest acte estava presidit pel Papa, però també per l’actual Borbó en el poder, per un president socialista que va estar d’acord amb el PP per a implantar el 155 i que “no li tremolaria la ma per a tornar-lo a aplicar”. Què pensaria, diria, Gaudí quan aquest acte ha estat presidit per unes autoritats espanyoles que no han fet absolutament res en favor de la basílica, per la gent de Catalunya, però si fan molt i dolent que perjudica a tots els residents a Catalunya?
Com afecta aquesta situació a tots els seus habitants? És la zona amb major creixement demogràfic, però sense aportació de recursos per part de l’estat. Amb més impostos per a atendre unes necessitats socials a causa de l’espoli. Això perjudica molt i greument a “tota” la població. Què pensaria, què diria Gaudí de la Catalunya d’avui?
El que hi ha construït demostra la gran capacitat de la societat a Catalunya. És fruit de que “tots” han tingut un projecte comú al marge d’autoritats, de partits, d’ideologies. Què succeiria si apliquessin aquest rigor demostrat a la construcció d’una Catalunya que oferís a tots gaudir d’una molt major qualitat de vida, benestar, desenvolupament, treball, seguretat? Què pensaria, que diria Gaudí …?
La basílica es fa sense monarquia, polítics espanyols, autoritats eclesiàstiques espanyoles; sense cap finançament oficial,…sense autoritats espanyoles ni locals. Milers de tècnics, especialistes, obrers, tots anònims, de les més variades especialitats i de molts llocs; milions de donants anònims al principi, visitants, després. Possiblement, el monument més democràtic del mon. Fet per el poble. Finançat per el pobre. Gaudi estaria, estarà, molt orgullós.
L`han construït milers de persones de procedències, ideologies, identitats, valors, especialitats, molt diferents. El secret? Un projecte comú, assumit per tots, amb un clar objectiu, aportants tos el màxim nivell de autoexigencia, perseverança!
Si volguessin, si penséssin en el molts beneficis per a tots de una Catalunya independent, si penséssim en el molts danys, perjudicis, que evitarien, deixant de ser “dependents”, podrien construir aquest gran monument per el millor futur: una Catalunya independent en el que tots se sentirien orgullosos como ho estan de la Sagrada Família.
Què hauria a succeït si els arquitectes, el especialistes, els que havien de construir un mateix projecte haguessin prioritzat el “seu” model, actuar per la seva ideologia, interessos partidistes, personals…? És el que succeeix en la política! S`hauria inaugurat la torre més alta del mon i amb la increïble harmonia, detall, bellesa…? Segur que no!
Davant de la realitat a Catalunya avui, de cada partit, de cada polític, de cada gran organització econòmica, patronal, sindical, de cada votant… què pensaria i diria, Gaudí?
Si de veritat volen el millor per a tots, per a les seves famílies, què es el coherent…?
Deixar que siguin els dirigents polítics que no han fet res per la basílica, com no ho fan per la gent de Catalunya qui manin? Votar a polítics que no protegeixen ni als seus propis militants… o ser la societat, el poble, qui prengui la iniciativa?. Es pot utilitzar la basílica com un exemple per a construir una Catalunya que admiri el mon per la seva democràcia, el seu nivell de vida, de llibertat? Sens dubte!
Què pensaria Gaudí…? Què demanaria a tots per fer de Catalunya la nació lliure, pròspera, que pot ser?
Davant d’aquesta realitat objectiva, el coherent es fer…?
