Les tres línies de pressió que lliguen de mans la Moncloa davant Rabat
La política exterior de l’Estat espanyol respecte al Nord d’Àfrica no es dicta exclusivament des de Madrid, sinó que es troba fortament condicionada pels interessos de Rabat. El gir històric de Pedro Sánchez sobre el Sàhara Occidental i el posterior silenci davant accions com els atacs amb drons no són fets aïllats. Segons coincideixen a assenyalar l’oposició i diversos analistes geopolítics, responen a una calculada capacitat de “xantatge” i pressió per part del regne alauí. Aquest domini estratègic es fonamenta en tres grans vectors que deixen l’executiu espanyol en una posició de clara submissió.
- La gestió de la immigració com a aixeta política
La pressió migratòria a les costes espanyoles i a les tanques de Ceuta i Melilla és l’arma més immediata i efectiva que té el Marroc per imposar els seus criteris:
- L’obertura regulable de fronteres: Quan hi ha tensions diplomàtiques, Rabat relaxa deliberadament la vigilància, provocant crisis humanitàries i de seguretat immediates en territori espanyol. L’exemple més clar es va viure el maig del 2021 amb l’entrada massiva de milers de persones a Ceuta.
- Dependència i finançament: Per tal de mantenir la col·laboració en el control fronterer, el govern espanyol s’ha convertit en ostatge econòmic de Rabat, augmentant de manera sistemàtica i milionària les partides pressupostàries i l’entrega de material policial al país veí.
- Seguretat nacional i l’asfíxia econòmica de Ceuta i Melilla
La seguretat i l’estabilitat territorial de l’Estat depenen directament de les concessions fetes al règim de Mohamed VI:
- La clau antiterrorista: La intel·ligència marroquina és una font vital per a la Policia Nacional i la Guàrdia Civil en la prevenció del gihadisme. Tallar aquest flux d’informació suposaria un risc inassumible per a la seguretat de l’Estat espanyol.
- Bloqueig a les ciutats autònomes: Marroc utilitza la viabilitat econòmica de Ceuta i Melilla com a penyora política a través del tancament unilateral de les duanes comercials, forçant Madrid a cedir per evitar l’asfíxia de les dues localitats.
- L’ombra de ‘Pegasus’ i el presumpte xantatge personal
El factor més fosc i polèmic que sobrevola el president del govern espanyol té un caràcter estrictament tecnològic i confidencial:
- Espionatge als terminals del govern: Informes internacionals de referència van confirmar que els telèfons mòbils de Pedro Sánchez i de la ministra de Defensa, Margarita Robles, van ser infectats amb el programari espia Pegasus la primavera del 2021, extraient-se més de dues gigabytes d’informació confidencial.
- El nexe temporal amb el Sàhara: Tot i que la Moncloa ho nega categòricament, en l’àmbit polític i periodístic està plenament instal·lada la tesi que Marroc posseeix informació altament comprometedora obtinguda d’aquell espionatge. El fet que el gir històric a favor del pla d’autonomia marroquí sobre el Sàhara es produís pocs mesos després de la infecció dels mòbils alimenta de manera constant la sospita d’un xantatge personal directe al president.
