Catalanofòbia descarada contra Cubarsí, Joan García i Yamal cada cop que juguen obligats amb Espanya

Tot mentre Catalunya té prohibides les seves seleccions oficials per la legislació espanyola
Cada vegada que Pau Cubarsí, Joan García o Lamine Yamal obren la boca davant dels mitjans estatals, la catalanofòbia surt a la superfície de forma descarada i intolerant. Els tres talents del FC Barcelona, convocats amb la selecció espanyola, tornen a patir un tracte discriminatori simplement per defensar la seva identitat catalana. Pau Cubarsí, jove central de la Masia i un dels defenses més prometedors del món, ha explicat públicament que li costa parlar en castellà perquè ha parlat català tota la vida i se sent més còmode en la seva llengua materna.
Aquesta declaració d’honestedat li ha valgut crítiques, burles i comentaris despectius en xarxes i mitjans, on alguns qüestionen que un jugador de la Roja tingui un accent català marcat o prefereixi expressar-se en català. Joan García, el porter del Barça debutant en una concentració absoluta, ha estat víctima recent d’una autèntica onada d’odi. En una entrevista a El Larguero de la Cadena SER, el periodista li va preguntar com pronunciava el seu cognom. García va respondre amb naturalitat: «És en català» (pronunciant-lo com “Garsia”, amb essa sorda). Aquesta resposta senzilla va desencadenar insults, atacs i comentaris catalanòfobs a les xarxes: des de qüestionar el seu DNI fins a suggerir que anés a jugar amb Catalunya. Molts no accepten que un jugador de la selecció espanyola mantingui la pronúncia catalana del seu nom. Lamine Yamal, la gran estrella del Barça nascuda a Cornellà, tampoc escapa a les suspicàcies. Malgrat representar Espanya des de les categories inferiors, hi ha sectors que dubten constantment de si és “prou espanyol”, qüestionant els seus orígens, el seu vincle profund amb Catalunya i el seu estil de vida.
Cada aparició seva en mitjans estatals pot derivar en debats sobre la seva identitat i lleialtat. Aquest tracte discriminatori es produeix en un context encara més greu: Catalunya té prohibides les seves seleccions nacionals oficials.
Els partits catalans i la UFEC han oblidat una reclamació històrica i a la que tenim dret com a país
La històrica demanda popular i el desig de molts jugadors catalans de representar el seu país. Així, talents com Cubarsí, García i Yamal es veuen obligats a anar a la Roja, on qualsevol senyal d’identitat catalana (accent, llengua o cognom) és vist amb recel o directament atacat. Malgrat aquest ambient hostil, els tres jugadors han viatjat a la concentració de Las Rozas per complir amb la convocatòria sota amenaces de perdre la llicència federativa. Fonts de l’entorn blaugrana assenyalen que les pressions professionals i les possibles repercussions en la carrera els fan difícil dir que no.
A Catalunya, molts seguidors es pregunten: fins quan hauran de suportar aquesta humiliació constant simplement per ser catalans? Cubarsí, Joan García i Lamine Yamal són només tres exemples d’un problema estructural que reflecteix la negació sistemàtica de la identitat catalana en l’esport d’elit espanyol. Davant de tots aquests atacs el silencia de les autoritats esportives i polítiques espanyoles ha estat flagrant, fins i tot les autoritats catalanes i els partits polítics independentistes han mirat cap a un altre costat.
A què juga la UFEC deixant en l’anonimat la Plataforma pro Seleccions i l’Associació a favor del Comitè Olímpic Català?