ACN Barcelona – Càritas Barcelona ha reclamat aquest dimecres als ajuntaments un canvi d’usos per permetre oferir com a habitatge equipaments de l’Església per contribuir a fer front a la crisi per l’habitatge. El director de Càritas a la diòcesi de Barcelona, Eduard Sala, ha instat els consistoris a permetre “aprofitar tota la pedra que no s’està utilitzant” per oferir-la com a habitatge social i de lloguer assequible, mentre el bisbe auxiliar de Barcelona, Javier Vilanova, ha dit que estan a “disposició” de les administracions per oferir alguns equipaments com a habitatge. Segons ha apuntat, “l’esperit és bo” i hi ha una “bona entesa” amb alguns ajuntaments.
Segons ha explicat el director de Càritas Barcelona, l’ús d’equipaments de l’Església com a habitatge no s’ha pogut fer fins ara perquè la normativa ho impedeix, ja sigui pels plans d’usos o per habitabilitat. Per exemple, ha dit, alguns equipaments es van oferir per acollir refugiats ucraïnesos i en aquell moment va ser el govern espanyol qui va frenar la possibilitat.
Ara per ara, no hi ha un cens dels equipaments de l’Església que es podrien oferir com a habitatge, però el bisbe auxiliar de Barcelona ha apuntat que estan a “disposició” per fer-ho en cas que es pugui. Ha dit que estan “treballant” amb algunes administracions amb les quals hi ha “bona entesa”, sense detallar quines. En tot cas, el director de Càritas Barcelona ha remarcat que l’Ajuntament de Barcelona ja ha mostrat en alguna ocasió voluntat de tirar endavant aquesta iniciativa.
<strong>El 64% de les ajudes econòmiques són per a habitatge</strong>
Amb dades del 2023, l’informe sobre la situació de l’habitatge indica que Càritas ha destinat 1,3 milions d’euros a ajudes econòmiques per a habitatge a més de 1.300 llars, una xifra que representa el 64% del total d’ajudes econòmiques donades per l’entitat. En total, Càritas ha atès 2.000 persones en pisos unifamiliars, compartits i centres residencials.
El director de Càritas Barcelona ha advertit que des de l’entitat només poden arribar a una petita part de les persones que necessiten ajuda. Sala ha apuntat que estan intentant abordar un “naufragi amb la capacitat que té un got d’aigua”. “No podem capacitat per resoldre sols el problema”, ha assenyalat Sala, que ha dit que calen polítiques estructurals en matèria d’habitatge per abordar la crisi de l’habitatge.
<strong>726.000 persones amb dificultats d’accés a un habitatge</strong>
L’informe, que recull dades sobre la població de la diòcesi de Barcelona, que inclou la ciutat i altres municipis, apunta que 726.000 persones pateixen dificultats relacionades amb l’accés i el manteniment de l’habitatge. És a dir, una de cada quatre. En el cas de les famílies amb infants i adolescents, la situació s’agreuja i arriba al 41% de les famílies. L’estudi també assenyala que el 15% de la població -415.000 persones- es queda en situació de pobresa severa un cop han pagat les despeses relacionades amb l’habitatge.
A més, Càritas remarca que una de cada quatre famílies amb infants i adolescents -120.000 famílies- viuen en un habitatge inadequat, ja sigui perquè es tracta d’un infrahbitatge, és insalubre o altres casuístiques com degradació o deficiències en la construcció o sense accés a subministraments, entre d’altres.
L’entitat també indica que 47.000 famílies amb infants i adolescents -gairebé el 10% – viuen en un habitatge insegur, ja sigui perquè tenen inseguretat jurídica, dificultats per a l’empadronament, elevada rogació o perquè viuen en una habitació, un habitatge ocupat o facilitat per altres persones o institucions o amb un avís de desnonament.
Des de l’entitat avisen que les dificultats per accedir a un habitatge són “molt més intenses” en el cas de les persones que viuen en una situació administrativa irregular i constaten una “tendència ascendent” en el volum de persones en situació irregular ateses fins a situar-se en el 56% del total.
Després d’exposar les dades, Miriam Feu, cap d’anàlisi social i incidència de Càritas Barcelona, ha advertit que ha augmentat la “precarietat” en la tinença d’habitatge i ha alertat que no es pot garantir la igualtat d’oportunitats si no es garanteix el dret a l’habitatge. A més, ha subratllat que la manca d’accés a un habitatge té “conseqüències importants” en la qualitat de vida de les persones, tant en la salut física com mental.
<strong>Polítiques “estructurals” d’habitatge</strong>
Des de Càritas reclamen el desplegament de l’habitatge social d’emergència i una política “estructural d’habitatge” que garanteixi el dret a l’habitatge. Per fer-ho, l’entitat reclama a les administracions implementar “totes les estratègies possibles” per garantir un parc d’habitatge soial de lloguer sòlid i estable, així com la mobilització dels pisos buits, la recuperació d’habitatges turístics sense llicència i de temporada “que cometen frau de llei” per destinar-los al lloguer i prioritzar l’ús residencial.
L’entitat reclama també aprovar la proposició de llei de mesures transitòries i urgents per acabar amb el sensellarisme, així com un “marc d’acció” per abordar-lo. Finalment, Càritas insisteix en la necessitat de “reforçar les iniciatives per augmentar els lloguers assequibles”. “Cal que les borses de lloguer municipals despleguin tots els seus recursos per garantir l’accés a més propietaris als avantatges i garanties que ofereixin i així permetre que més famílies i llars puguin accedir a un lloguer residencial”, indica el document.
Des de Càritas apunten que enguany han seguit “potenciant l’acompanyament grupal i l’acció comunitària” i que s’han reduït les entregues d’aliments en espècies després que Serveis Socials busqui altres alternatives per garantir el dret a l’alimentació.
