ACN Barcelona – El Teatre Lliure ha presentat aquest dilluns el muntatge ‘Reiterat Rei Tarat’ que es podrà veure des de dissabte fins al 4 de gener. Amb autoria de Jordi Oriol i direcció de Nao Albet, es tracta d’una nova versió d’’El rei Lear’ de William Shakespeare a partir de la que va fer Oriol per al Lliure durant el confinament de la covid-19 ‘Rei Liró’. Protagonitzada per l’actriu Lua Amat, en aquesta ocasió se situa el personatge de la Cordèlia al centre de l’escenari i se li cedeix la paraula per saber com viu la clàssica bogeria desoladora que pateix Lear. Aquesta nova obra centrada en la “força” de Cordèlia, fa un paral·lelisme entre la història de Shakespeare i la “bogeria” que pateixen els adolescents en el seu trànsit cap a la maduresa.
Durant la roda de premsa de presentació d’un espectacle pensat per captar l’interès tant del públic adolescent com de l’adult, Jordi Oriol ha reconegut que no podia mantenir la “devastació” de l’obra original amb personatges que acaben “tant malament”.
Per això, una qüestió que li ha interessat abordar ha estat l’autoengany que sent el Lear quan s’adona de les mentides que li han traslladat les seves filles i viu la difícil veritat que li dona la filla petita. Aquesta mentida que viu Lear va portar a Oriol a pensar en el teatre i a jugar amb la dualitat entre el que és veritat i el que és mentida dalt de l’escenari.
Després d’haver fet ‘Rei Liró’ durant la pandèmia, ara Oriol ha reescrit l’obra per adreçar-la més al públic adolescent. La mirada s’ha fixat en el personatge de Cordèlia perquè hi és molt més present i té més força. Es manté certa reiteració de la història original però en el nou muntatge només hi ha dos personatges que unifiquen a la resta: Cordèlia i Lear. De fet, a diferència de l’anterior, en l’obra essencialment hi apareix Cordèlia i Lear és qui irromp en un determinat moment.
Oriol planteja el paral·lelisme entre la “bogeria” de l’adolescència on els joves senten que el món els veu com a estranys i la “bogeria” que sent Lear quan s’adona que ha viscut un engany amb la seva família. En aquest sentit, Oriol ha recordat la “devastació” que pot generar l’amor filial i els alts i baixos que es produeixen entre pares i fills durant l’adolescència amb qüestions com l’autoritat o el no reconeixement d’un mateix.
Per la seva banda, el director Nao Albet ha celebrat l’enfocament d’Oriol perquè “Shakespeare no va fer justícia al personatge de Cordèlia”. “Veiem quelcom que no s’ha plantejat. És molt interessant”, ha apuntat. Però per Albet, una altra de les qüestions més interessants ha estat plantejar una posada en escena que “parteix del res” i de l’accident dramàtic de la protagonista. “Convidem els espectadors a fer un exercici d’imaginació i a viatjar amb nosaltres”, ha concretat.
L’actriu Lua Amat ha constatat que liderar l’espectacle ha suposat “posar-se al fang” però que l’ha portat a fer coses que no sabia que podia fer i a viure un “repte interpretatiu”.
Amat, amb 20 anys d’edat, ha assegurat que l’obra interpel·larà als joves perquè els tracta com a qualsevol altra persona.
Precisament, el fet d’arribar als adolescents és un dels grans reptes del muntatge. Segons Oriol, la intenció és que els joves es “meravellin” de la paraula i facin volar la seva imaginació en un viatge a la seva ment. “La Lua connecta amb el públic jove perquè tenen davant seu una adolescent que els ho explica amb el seu llenguatge”, ha sostingut Albet.
