Nou àtac dels poders de l’estat contra la llengua catalana
La justícia espanyola ha fet un pas més en la seva fiscalització del sistema educatiu català. En una nova resolució dictada per la sala contenciosa administrativa, el Tribunal Suprem ha prohibit que la retolació dels centres escolars sostinguts amb fons públics (tots els públics i concertats) es faci exclusivament en català. La sentència obliga directament a incloure també el castellà a qualsevol cartell, indicació o rètol de les instal·lacions escolars.
D’aquesta manera, l’alt tribunal espanyol estima el recurs presentat per l’entitat espanyolista Assemblea per una Escola Bilingüe (AEB). L’entitat havia recorregut un document de la Generalitat de Catalunya sobre l’organització dels centres per al curs 2022-2023, el qual fixava que la retolació de l’espai físic s’havia de fer en català, occità, aranès o en llengua de signes catalana. Tot i que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) havia avalat inicialment aquest punt, el Suprem ha esmenat la plana a la judicatura catalana i ha dictat una resolució radicalment contrària.
Els passadissos de l’escola també “eduquen” en castellà
L’argument clau dels magistrats del Suprem per justificar aquesta ingerència és que l’activitat docent no es limita a l’interior de les aules, als llibres de text o al material didàctic. Segons la sentència, l’espai físic i l’escenari on es mouen els alumnes tenen un impacte directe en la seva visió de la realitat.
El tribunal fa seus els plantejaments de la fiscalia i recull literalment en el seu escrit: “No és el mateix, a efectes de la visió de les coses que es transmeten als alumnes, un espai físic on els senyals i cartells estan només en una de les dues llengües de la corresponent comunitat autònoma“. Per als magistrats, l’ús exclusiu de la llengua pròpia de Catalunya “incideix negativament sobre la llengua vehicular d’ensenyament o restringeix la seva normal potencialitat”.
L’empara en la Constitució Espanyola
Per blindar jurídicament la decisió, la sentència recorda que el castellà és la llengua oficial de tot l’Estat i que, per tant, l’Administració Pública no pot excloure-la en cap mena de comunicació amb els ciutadans. En considerar que els cartells de l’escola orienten les persones que entren a l’edifici, el Suprem els cataloga com una forma de comunicació oficial sotmesa al deure de cooficialitat. El tribunal conclou que desterrar el castellà dels rètols vulnera l’article 3 de la Constitució Espanyola i introdueix una “diferència de tracte injustificada” respecte a l’article 14, que consagra la igualtat davant la llei.
Tot i que el Suprem admet que ja s’havia pronunciat sobre la llengua en rètols comercials en el passat, destaca que aquesta és la primera vegada que intervé directament en la senyalització dels espais de l’àmbit educatiu. Un nou precedent judicial que debilita la presència i la protecció del català com a llengua d’ús prioritari i de cohesió social dins el sistema escolar de Catalunya.
