ACN Barcelona – L’escriptor irlandès Paul Lynch (Limerick, 1977) ha presentat aquest dimarts a Barcelona la seva novel·la ‘El càntic del profeta’, traduïda al català per Edicions del Periscopi. El títol, que li va fer guanyar el Premi Booker l’any 2023, ofereix una visió devastadora del col·lapse de la societat i, a la vegada, fa un retrat de la lluita d’una mare per mantenir unida la seva família. L’autor nega que el llibre sigui “una ficció política”, perquè es tracta d’un gènere que sap la resposta a les qüestions que posa sobre la taula. “Planteja un greuge i jo no abordo greuges, sinó la pena i el dolor de la condició humana”, afirma, “què ens hem estat fent, què ens estem fent i què ens farem en un futur, això no canvia”.
La història comença una nit fosca i plujosa quan la protagonista, l’Eilish Stack, rep dos agents de la policia secreta que busquen el seu marit Larry, un sindicalista que ha participat en diverses manifestacions, per interrogar-lo. Quan aquest ja no torna a casa, intenta pensar que tot plegat ha sigut un malentès, però els dies passen, les desaparicions es multipliquen i els disturbis són cada vegada més freqüents.
A mesura que la por cala entre els veïns, l’Eilish haurà de decidir entre anar a buscar el seu marit, cuidar el seu pare malalt, controlar els seus fills o deixar-se portar la seva voluntat de plantar cara a un nou ordre totalitari. L’escriptor, que admet que el personatge li va venir al cap sense que ell ho busqués, recorda que es tracta d’una dona que porta una gran càrrega a sobre, un fet en el qual ha volgut prestar especial atenció. “És una persona que fa malabars per aguantar tota aquesta estructura i que, a sobre, ho fa bé perquè encara els fets”, apunta.
Segons Lynch, l’Eilish té un vessant que recorda a la d’una “heroïna grega” que intenta esquivar com pot tot allò que li marca el destí. Tot i això, l’autor també deixa clar que tot plegat passa en un món “fosc”, on ella camina guiada per una llum molt petita. Per aconseguir aquesta sensació d'”angoixa”, Lynch reconeix que hi juga un paper clau la forma i l’estil de la novel·la que es nodreix de frases llargues i sense paràgrafs per crear un “ofec” que simuli l’escenari condensat i claustrofòbic que envolta la protagonista.
El resultat, segons l’escriptor, arriba després d’un llarg procés de reescriptura, que encara és més comú quan es tracta de ficció. “La forma i l’estructura és una mica la malla que ho aguanta tot”, afirma, “crec que la meva feina consisteix a confiscar la realitat i posar-la damunt d’un full, i la realitat és densa, complexa i rica”.
<strong>Una ficció escrita en una època de canvis</strong>
L’autor d”El càntic del profeta’ recorda que quan va començar a escriure la novel·la ja hi havia una sensació al món que “tot estava canviant” i que ja no es podia donar tot per fet com per exemple, “la vida estable, la democràcia o la tranquil·litat”. Entre els grans esdeveniments que han dibuixat un escenari diferent cita el Brexit, la presència de Donald Trump, l’auge dels nacionalismes autòctons i l’augment dels discursos de la ultradreta. “Com a autor volia posar-hi tot això i ho vaig fer a través d’un fil concret, una Irlanda on s’ha decretat una llei de poders especials que permet controlar-ho tot, començant pels tribunals i les Corts”, detalla.
De fet, per Lynch no es tracta d’una idea tan estranya, i la veu més aviat “de manual” en un context en què algú es vulgui carregar la democràcia. Preguntat per si la seva ficció es queda curta, l’escriptor ho nega, recordant que el llibre retrata el desmoronament i el col·lapse d’una societat. “Al final no queda res, tot està perdut i l’Eilish s’adona que en realitat la fi del món és un esdeveniment local, que truca a la teva porta, que veus a les notícies i que, posteriorment, passa a formar part dels llibres d’història”, afegeix.
Pel que fa a certes comparacions que posen el seu nom al costat del d’Orwell, Lynch no creu que parli del mateix. “Entenc la necessitat de posar etiquetes, però la meva intenció quan em vaig posar a escriure la novel·la no era fer una declaració política, la d’Orwell sí, perquè era un escriptor que feia novel·la política i jo no m’hi considero”, subratlla. Per contra, veu més similituds amb altres noms que s’emmirallen en les “tradicions” i que es miren la condició humana des de la distància. “No soc l’Orwell, soc en Lynch”, conclou.
<strong>La rellevància del Premi Booker</strong>
‘El càntic del profeta’ va rebre el 2023 el Premi Booker, un dels guardons més prestigiosos que pot rebre un escriptor. Lynch apunta que va ser d’allò més bonic i que arran d’aquest fet va pujar a una mena “d’Olimp” dels llibres. El millor, però, reconeix que és adonar-se que ja no es tracta d’una cosa que va d’un mateix, sinó que “va dels lectors”, ja que sense ells “no ets absolutament res”. “N’he conegut milers que venen per parlar del llibre i això és fantàstic. Es podria resumir dient que aquest llibre m’ha fet sortir de casa”, diu.
Pel que fa a projectes futurs, de moment no està treballant en res molt concret, però sí que admet sentir-se “aterrit” perquè allò que en realitat vol fer és escriure. “Estar xerrant del llibre és la meva feina, però no la principal”, insisteix, “jo el que he de fer és seure sol al meu escriptori per tenir accés a aquesta part del cervell que és com el teu oracle i que et permet traslladar una història a una pàgina”.
