ACN Brussel·les – Els líders de la Unió Europea abordaran aquest dijous des de Brussel·les la qüestió de la migració, un tema que des de les institucions identifiquen com a “sensible” i “controvertit”. La cimera arriba en un moment en què la migració acapara tots els focus, després que aquesta setmana la presidenta de la Comissió Europea, Ursula Von der Leyen, dirigís una carta als estats on plantejava l’obertura de centres de deportació en països fora de la UE i posava l’acord entre Itàlia i Albània com a exemple. Aprofitant l’ocasió, precisament la primera ministra italiana, Giorgia Meloni, juntament amb Dinamarca i Països Baixos, ha convocat una trobada al marge per discutir “solucions pragmàtiques”, una reunió on també assistirà la mateixa Von der Leyen.
La dirigent italiana ja va aprofitar la cimera entre la Unió Europea i el Consell de Cooperació del Golf d’aquest dimecres per posar en valor les seves polítiques per combatre la migració, data que coincidia també amb l’arribada a Albània dels primers migrants deportats per Roma en el marc de l’acord.
“Hi ha molts països que miren les polítiques que fa Itàlia en matèria de migració”, apuntava Meloni. “En el moment que els resultats arriben, molts altres ho entenen i volen continuar treballant-hi; és una matèria que no només és italiana, sinó que és europea”, afegia.
D’aquesta manera, Itàlia, Dinamarca i Països Baixos plantejaran “solucions pragmàtiques” i faran una anàlisi dels resultats assolits fins ara en matèria migratòria en les tasques de col·laboració amb la Comissió Europea. En la reunió hi estan convidats els estats que van subscriure una carta on es demanava a l’executiu europeu un “canvi de paradigma” en les normes actuals sobre les deportacions, una llista formada per 14 estats membres -i tres estats més de l’espai Schengen- on apareixien Alemanya, França o Àustria, entre d’altres.
Espanya, que no va subscriure la missiva, considera que el debat per resoldre la qüestió migratòria no s’hauria de reduir tan sols centres de deportació i aposta per un enfocament més global. Segons apunten fonts diplomàtiques espanyoles, els centres són un element de la carta de Von der Leyen, però no el principal ni l’únic. En aquest sentit, des de l’Estat defensen que cal reforçar l’enfocament “preventiu” -a través de la cooperació amb els països de trànsit i origen- i accelerar l’aplicació del pacte de migració i asil europeu.
En el marc de la cimera, fonts diplomàtiques comunitàries no s’atreveixen a avançar si en les conclusions s’inclouran declaracions sobre migració. En qualsevol cas, assenyalen que el més important serà “la discussió”, que servirà per encaminar les decisions de la Unió de cara a aquesta legislatura.
<strong>Pla de victòria i visita de Zelenski</strong>
Un altre dels temes més destacats de la cimera serà la visita presencial del president ucraïnès, Volodímir Zelenski, que es trobarà novament amb els líders europeus a Brussel·les. En aquesta ocasió, el president ucraïnès presentarà el seu pla de victòria, la proposta per posar fi a la invasió russa l’any 2025.
Entre els punts més rellevants, Zelenski ha inclòs la condició que Kíiv sigui convidada a unir-se a l’OTAN abans que acabi la guerra, una petició que aixeca reticències. En paral·lel, demana reforçar les capacitats de defensa ucraïneses, proposa un paquet de dissuasió estratègica al territori, sol·licita inversió per explotar els seus recursos naturals i reforçar la presència de l’exèrcit ucraïnès a Europa.
Al mateix temps, es preveu que també entrin en el debat les ajudes de 50.000 milions d’euros -dels quals la Unió Europea ha donat llum verda a aportar-ne fins a 35.000- per a Ucraïna en el marc del G7. Sobre aquesta qüestió, el bloqueig d’Hongria a ampliar el període de renovació de les sancions contra Rússia és el principal escull perquè els Estats Units també se sumin definitivament a l’aportació.
<strong>Situació a l’Orient Pròxim</strong>
També com va sent habitual en les darreres cimeres, la situació a l’Orient Pròxim ocuparà una part rellevant de les discussions. Fonts diplomàtiques preveuen la redacció d’unes conclusions on novament se sol·liciti un alto el foc a la regió, se subratlli la necessitat que arribi ajuda humanitària i s’impulsi la solució dels dos estats.
També en línia amb els comunicats publicats per l’alt representant per a la política exterior de la Unió Europea, Josep Borrell, en nom dels 27, es posarà de manifest la gravetat dels atacs israelians contra cossos de l’Organització de les Nacions Unides (ONU) al terreny i quedarà per veure fins a quin punt els estats justifiquen el dret d’Israel a defensar-se tenint en compte els bombardeigs contra població civil a Gaza i al Líban.
Finalment, en altres qüestions menys rellevants dins l’agenda, els líders europeus també parlaran de competitivitat, es prepararan per a la conferència del clima de la COP29 que se celebrarà a Bakú (Azerbaidjan) i debatran els últims successos a Geòrgia, Moldàvia, Veneçuela i Sudan.
