ACN Barcelona – L’escriptora i pintora Paula Bonet ha presentat aquest dilluns ‘L’anguila. La carn com a pintura i la pintura com a mirall’, una mostra que pretén culminar el projecte artístic que l’autora va iniciar fa tres anys i que la va portar a escriure la seva primera novel·la. De fet, l’exposició combina fragments de text del seu llibre autobiogràfic – que també va anomenar ‘L’anguila’- amb obres que han estat ampliades i que retraten diferents espais on la dona és el centre. “Necessitava revisar aquesta obra. La primera l’havia pintat amb por i ara la puc pintar amb llibertat”, ha admès Bonet en declaracions a l’ACN. La mostra, que compta també amb algunes peces inèdites, es podrà veure al Museu Can Framis fins al gener de 2025.
El recorregut de la mostra s’inicia amb un panell format per diferents malformacions embrionàries que evoca a un dels principals temes de ‘L’anguila’: la maternitat. De fet, aquesta obra es combina amb un recurs sonor que simula el batec d’un embrió, que simbolitza, segons l’artista, la “incompatibilitat amb la vida”. “És un batec que s’aturarà”, afegeix.
A partir d’aquí, s’obren un conjunt de sales que inclouen díptics de gran format, llins i teles “maltractades” amb dissolvents que tenen com a element central la dona. La sexualitat, el part, l’avortament, l’abús o la violència són alguns dels eixos principals d’aquesta exposició, que es barregen amb fragments de text de la seva novel·la, ‘L’anguila’, publicada per Anagrama el 2021.
Bonet ha explicat que amb la mostra pretén “concloure” el projecte de ‘L’anguila’ i enfocar-lo des d’un lloc “més visceral i lliure”. “He volgut començar altres coses, però hi havia quelcom que m’arrossegava a ‘L’anguila’, ja que cada cop que hi transitava m’evocava a un lloc o a un altre”, ha subratllat l’autora.
L’exposició, que està articulada en tres àmbits – Herència, carn i pintura- culmina amb una sala amb l’obra ‘Júlia’, l’única peça que té nom. L’artista ha explicat que aquest era el nom que li volia posar a la seva filla abans de l’avortament i que pretén fer una crítica “al mandat social” de la maternitat. “No hauríem de parlar de la maternitat, sinó de les maternitats, i de les no-maternitats”, ha insistit.
Aquest quadre, on apareix la cara d’una nena tacada amb dissolvent, es combina amb una carta d’amor escrita per l’autora que, juntament amb el retrat, “marxa”. “Em volia permetre acabar així, amb molta llum, i poder transitar amb aquesta llum”, ha afegit.
Amb aquesta barreja entre pintura, paraules i so, Bonet vol convidar l’espectador a reflexionar, tot i que l’artista ha reconegut que “no hi ha una intenció única”. “No em vull posar al lloc de l’espectador, acabaria fent un art servil i vull que ‘L’anguila’ sigui un mirall, un cop sobre la taula o una reflexió que evoqui a un camí que fa mal, però que portarà a un lloc millor”, ha conclòs.
L’exposició es podrà veure al Museu Can Framis- Fundació Vila Casas fins al gener de 2025. Així, l’artista ha explicat que ja està treballant en un nou projecte que veurà la llum pels volts de març de l’any vinent.
