ACN Barcelona – Dolors Montserrat Montserrat (Sant Sadurní d’Anoia, 1973) és coneguda per haver estat ministra de Sanitat al govern de Mariano Rajoy entre el novembre del 2016 i el juny del 2018, una de les etapes més convulses a Catalunya. Ara encapçala per segon cop consecutiu la llista del PP a unes eleccions europees. En les passades, el 2019, va prometre “frenar el relat fake de l’independentisme” i durant aquesta legislatura europea s’ha erigit en una de les veus defensores de “l’estat de dret”. Alhora, ha tingut un paper clau com a presidenta del Comitè de Peticions de l’Eurocambra per autoritzar la missió d’eurodiputats que va venir a Catalunya per analitzar el model d’immersió lingüística a l’escola.
Recentment, va ser la cap de campanya de la candidatura liderada per Alejandro Fernández a les eleccions catalanes del 12-M, en què el PP va multiplicar per cinc els escons de les darreres.
Ara, Montserrat torna a liderar la llista dels populars a les europees i demanarà a la Comissió Europea que actuï davant la “infame” llei d’amnistia. El líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, ha destacat d’ella que és “una catalana fins a la medul·la”. “És triplement catalana perquè es diu Dolors Montserrat Montserrat”, va remarcar Feijóo en anunciar que la candidata tornaria a encapçalar la llista dels populars.
<strong>De la política local a ministra de Sanitat</strong>
Montserrat és llicenciada en dret per la Universitat Abad-Oliva-CEU de Barcelona i ha exercit com a advocada amb un despatx propi especialitzat en Dret urbanístic, immobiliari i ambiental. Els seus inicis en política, quan Montserrat rondava la trentena, es remunten a la política local. La política, però, li ha estat sempre familiar, ja que és filla de la dirigent del PP Dolors Montserrat Culleré.
L’actual candidata del PP al 9-J va ser elegida el 2003 regidora del PP a l’Ajuntament del seu municipi natal, Sant Sadurní d’Anoia, on va passar més d’una dècada i va exercir de portaveu del grup. El 2008 va fer el salt a la política estatal i va ser elegida diputada al Congrés, on també va passar ben bé una dècada, fins al 2019. Entre el 2011 i el 2016 va exercir com a vicepresidenta tercera de la Mesa del Congrés dels Diputats. Posteriorment, el novembre del 2016 va ser nomenada ministra de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat amb el govern de Mariano Rajoy.
Com a ministra de Sanitat, Montserrat va viure el fracàs el novembre del 2017 de la candidatura de Barcelona per acollir l’Agència Europea del Medicament (l’EMA en anglès). El govern espanyol havia remat per la candidatura, que finalment va ser ubicada a Amsterdam. Després que es descartés l’opció de Barcelona, Montserrat va atribuir la pèrdua de l’EMA al ‘procés’. “És un dels danys directes de l’independentisme”, va dir llavors.
Va ocupar la cartera de Sanitat fins al juny del 2018, quan va ser nomenada portaveu del PP al Congrés. Així, Montserrat va ser ministra coincidint amb una de les etapes més convulses a Catalunya durant les quals es van viure la celebració del referèndum de l’1-O, l’exili de Puigdemont i part del seu govern i l’aplicació del 155 a Catalunya. Poc abans del referèndum, Montserrat va advertir que el govern espanyol no permetria que es “pervertissin” els centres de salut convertint-los en centres de votació.
Després, com a portaveu del Congrés el PP i ja amb Sánchez de president, Montserrat va oferir la majoria absoluta del seu partit al Senat per una “possible activació del 155 i també es van registrar proposicions com ara una proposició de Llei per eliminar els llaços grocs dels espais públics i les institucions.
<strong>El salt a Brussel·les</strong>
El 2019 va encapçalar la candidatura del PP a les eleccions europees, designada per Pablo Casado. Durant aquesta passada legislatura europea ha estat eurodiputada i cap de la delegació espanyola del Grup del Partit Popular Europeu a l’Eurocambra. Ja com a eurodiputada, Montserrat ha estat una de les cares visibles dels constitucionalistes i ha fet del cas de Puigdemont un afer gairebé personal. Des del seu escó de l’Eurocambra, ha fet bandera de l’estat de dret i ha estat crítica amb els independentistes i fins i tot s’ha celebrat un debat a Estrasburg sobre la llei d’amnistia espanyola.
Al Parlament Europeu hi ha tingut diverses funcions, la més destacada de les quals és la de presidenta de la Comissió de Peticions. Precisament des d’aquesta posició, Montserrat va ser qui va autoritzar una missió d’eurodiputats a Catalunya -formada per membres de la dreta i l’extrema dreta- per analitzar el model d’immersió lingüística a l’escola i que va acabar reclamant un tractament “equivalent” del català i el castellà. Arran d’això, els partits catalanistes i entitats van acusar-la de fer un ús “partidista” de la immersió.
També ha estat membre de la Comissió de Medi Ambient, Salut Pública i Seguretat Alimentària. Des d’aquest 2023 és també vicepresidenta del Grup del PPE.
La iniciativa de la qual se sent més orgullosa és la de la Capitalitat Europea del Comerç de Proximitat. La proposta, impulsada per les principals entitats de comerç europees i aprovada per unanimitat, pretén contribuir a la promoció del comerç de proximitat a la UE i vincular-los a valors com l’emprenedoria, el dinamisme econòmic o la sostenibilitat. “Després de la pandèmia molts comerços estaven tancant, i teníem molt clar que els havíem de protegir”, va dir fa uns dies a l’ACN.
