ACN Barcelona – La Unió Europea està accelerant nous acords migratoris amb països del nord de l’Àfrica que repliquen el polèmic pacte multimilionari del 2015 amb Turquia i ja ha destinat més de 1.700 milions d’euros a aquesta regió en l’última dècada, segons dades facilitades per la Comissió Europea a l’ACN. Els fluxos migratoris han disminuït respecte al 2015, però la preocupació del club europeu per l’arribada d’estrangers en un context d’auge de l’extrema dreta ha portat Brussel·les a tancar recentment nous pactes amb Tunísia i Egipte, i a dedicar més fons al control de fronteres dels països de trànsit o d’origen.
Líbia (565 MEUR) i Egipte (381 MEUR) són dos dels estats que més fons estan rebent en aquesta regió, seguits de Tunísia (339 MEUR) i el Marroc (384 MEUR.) Ara bé, al Sahel també hi ha països com el Sudan (482 MEUR) que també obtenen ajudes multimilionàries i de fet el volum total de diners públics destinats a impedir que a Europa arribin estrangers, sobretot els d’Àfrica i l’Orient Mitjà, és molt superior, més de 20.000 milions d’euros. Una xifra aproximada perquè la Comissió Europea no publica les xifres exactes.
La teranyina opaca de fons i programes europeus per a migració a l’exterior fa difícil traçar un mapa clar dels diners. En els últims deu anys hi ha hagut dos grans instruments per finançar l’externalització de fronteres. Arran de l’anomenada “crisis dels refugiats” del 2015, es va crear el Fons Fiduciari d’Emergència per a l’Àfrica (EUTF Africa) que durant sis anys va destinar 5.000 milions d’euros a aquest propòsit, segons dades de la CE.
A partir del 2021, la UE van augmentar els recursos per a migració a l’exterior, però els va incloure en el mateix paquet que els fons de cooperació i desenvolupament, la qual cosa dificulta saber a on van a parar els diners. Així va néixer l’Instrument de veïnatge, desenvolupament i cooperació internacional – Europa global (NDICI – Europa global) per al període 2021-2027. Anualment destina un 10% del seu pressupost total a migració. Això significa al voltant d’uns 4.540 fins al 2024, tenint en compte el paquet total de 79.500 MEUR per als set anys.
Als dos principals instruments migratoris s’hi ha d’afegir la partida especial per a Turquia de 10.000 milions d’euros (2011-2024). Per tant, la suma d’aquests grans fons ascendeix a gairebé 20.000 milions d’euros en l’última dècada. És una xifra aproximada, ja que no hi ha dades públiques dels diners exactes que la UE ha destinat a tercers països per controlar fronteres.
A través d’una petició d’informació a l’executiu comunitari, l’ACN ha pogut desgranar almenys els diners que han rebut en l’última dècada alguns dels països més destacats per a Brussel·les pel que fa a la migració. Per exemple, Líbia ha obtingut uns 565 milions d’euros i Sudan 482 milions d’euros. Tots dos estats ara mateix pateixen un conflicte armat.
<strong>Evolució dels fluxos</strong>
La principal ruta d’entrada a la UE per via terrestre i marítima és la del Mediterrani Central, per on arriben persones de Guinea, Tunísia i Costa d’Ivori (més de 155.000 el 2023), segons dades de Frontex. Turquia encara és la segona via d’entrada amb poc més de 60.000 persones (sirians, afganesos i palestins) en l’últim any.
A través d’Espanya hi ha dues rutes: la zona de l’estret de Gibraltar i Canàries. Per la primera van passar gairebé 17.000 persones l’any passat, sobretot marroquins i algerians, mentre que a les illes van arribar més de 40.000, la majoria subsaharians. És la xifra anual més alta registrada per Frontex fins ara. Segons aquesta agència europea, l’any passat es va registrar el nivell més alt de moviments “irregulars” de migrants a les fronteres exteriors de la UE des del 2016. Una tendència a l’alça “constant” en els últims tres anys. Els migrants africans, especialment de l’Àfrica occidental, ara representen gairebé la meitat (47%) de totes les persones detectades per Frontex, seguits de sirians i afganesos.
<strong>Turquia, el model a seguir</strong>
Davant l’augment sobtat d’arribades per la guerra a Síria, el 2015 Brussel·les i Ankara van firmar un acord segons el qual els demandants d’asil arribats a Grècia des de Turquia i que fossin rebutjats com a refugiats tornarien a Turquia. El govern de Recep Tayyip Erdogan també es comprometia a reforçar els controls fronterers. A canvi, la UE ha anat desemborsant ajudes a mesura que Erdogan complia les promeses. En total, uns 9.000 milions d’euros. Una xifra que ascendeix a 10.000 milions si es té en compte els fons destinats des del 2011, segons dades de la CE.
Els fons concedits a Turquia per contenir l’arribada de refugiats i migrants a la UE són només una part del volum total de diners destinats a frenar l’entrada de persones estrangeres. Les institucions europees no tenen una base de dades que reculli tots els fons dedicats a control de fronteres i gestió de refugiats i migrants. A més, cada estat membre té les seves pròpies vies de finançament i suport a països tercers, el que complica encara més la recopilació de la informació i la transparència sobre la factura d’externalitzar la gestió fronterera i migratòria.
Recentment, Brussel·les està concedint nous paquets d’ajuda multimilionaris a diversos països del Nord d’Àfrica que, amb variacions, busquen emular la cooperació migratòria amb Turquia.
<strong>Nous pactes amb Tunísia i Egipte</strong>
Malgrat les regressions democràtiques al país, la UE va tancar el juliol del 2023 un nou acord marc amb Tunísia que, entre altres qüestions, inclou compromisos en matèria migratòria. Les dues parts es comprometen a “donar suport al retorn de migrants irregulars a Tunísia”. El pacte va acompanyat d’un paquet d’ajudes de més de 600 milions d’euros i té una partida específica de 105 milions per “reforçar el control de les fronteres”. Això se suma al suport per a migració que ja ha rebut en els últims anys a través de diversos instruments de finançament: 234 milions d’euros entre el 2015 i el 2022. En total, 339 MEUR.
Com ja va fer per l’acord amb Turquia, la defensora del poble europeu, Emily O’Reilly ha tornat a fer un toc d’atenció a la Comissió Europea per no haver analitzat l’impacte en els drets humans abans de firmar aquest memoràndum d’entesa amb Tunis.
Egipte era el següent a la llista. Des del 2018, els líders europeus buscaven millorar la cooperació en migració amb Egipte i aquest març Von der Leyen va tancar un pacte amb el règim d’Abdel Fattah al-Sisi que inclou una partida de 200 milions d’euros per a migració. Això significa duplicar les ajudes que ha rebut en els últims dos anys en un moment de guerra a Gaza amb una situació crítica a la frontera de Rafah amb milers de palestins desplaçats per l’ofensiva d’Israel. La factura de l’última dècada ascendeix a 381 MEUR.
<strong>Una complexa trama d’ajuda a Líbia</strong>
Brussel·les veu a Líbia com una peça “clau” en les rutes migratòries cap al continent europeu. Tanmateix, la inestabilitat que viu el país des de l’esclat de la guerra el 2014 dificulta la cooperació en aquest àmbit. Les complicacions de tractar amb un govern que no controla tot el territori i que ha estat acusat de crims no han impedit als socis europeus finançar les autoritats líbies per frenar la sortida de vaixells des de les seves costes.
Segons les dades facilitades a l’ACN, el bloc europeu hi ha destinat 565 milions d’euros des del 2015 per “donar suport a Líbia en l’àrea de migració”. En paral·lel, la UE dona suport a la guàrdia costanera líbia a través d’una missió civil d’ajuda directa (EUBAM Líbia) i d’una missió militar (Operació Irini) que, a part d’implementar l’embargo d’armament, també controla el “tràfic de persones”.
<strong>Suport al Marroc</strong>
A través de diversos instruments de cooperació, el Marroc ha rebut 384 milions d’euros de la UE per a migració entre el 2014 i el 2022, segons dades de l’executiu comunitari. El març del 2023 el comissari de Veïnatge, Olivér Várhelyi, va anunciar “nous programes” de suport a Rabat valorats en 624 milions d’euros. Un paquet de finançament que inclou específicament 152 milions d’euros per “reforçar la gestió de fronteres” i “el retorn voluntari i la reinserció dels migrants als seus països d’origen”.
La UE coopera amb el Marroc en migració des del 2004, però es va reforçar el 2018. De nou, el 2022 es va renegociar l’ajuda europea. El seu veí, Algèria, té una cooperació més limitada amb Brussel·les i, segons dades de la CE, els fons no arriben als 9 milions d’euros.
<strong>Cooperació amb el Sahel i la Banya d’Àfrica</strong>
El nord d’Àfrica és la primera línia de països des d’on arriben migrants a Europa a l’àrea del Mediterrani, però en els darrers anys Brussel·les també ha buscat la col·laboració amb els països de trànsit, especialment del Sahel i de la Banya d’Àfrica. En aquestes regions el finançament encara és més opac.
Preguntada per les ajudes a Mali i Níger, la CE diu que “no li és possible saber en aquests moments la xifra exacta” de diners que han concedit des del 2021 a aquests dos grans països per controlar la migració. Entre el 2015 i el 2021 van rebre més de 582 milions d’euros, segons els informes de despesa disponibles.
La UE ha aturat el finançament a les forces de seguretat des del cop d’estat a Níger el 2023, però el país es continua beneficiant del programa del Programa de Protecció, Retorn i Reintegració de Migrants (MPRR) per a l’Àfrica Subsahariana, segons confirma la CE. Tot i la inestabilitat al Sahel, els socis europeus continuen firmant acords de cooperació migratòria en aquesta regió.
Per exemple, el president espanyol, Pedro Sánchez, va viatjar a Mauritània al març amb la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, per anunciar una partida europea de 210 milions d’euros per frenar la sortida de pasteres des d’aquest país cap a les illes Canàries. Espanya hi destinarà 200 milions més en cinc anys, que se sumaran a altres línies de finançament per a migració estatals, europees i internacionals.
A la Banya d’Àfrica destaca sobretot el Sudan, que ha rebut 482 milions d’euros de la UE entre 2015 i 2023 per controlar la migració, segons les dades facilitades per la CE. L’abril del 2023 hi va esclatar una guerra que ha provocat la mort de milers de civils, milions de desplaçats, el saqueig de propietats i nens reclutats, segons l’ONU. La UE ha aprovat sancions contra entitats vinculades a la guerra, però els fons per a migració continuen.
