ACN Barcelona – El cineasta barceloní Alejo Levis reflexiona sobre la reconciliació a Ruanda anys després de la guerra a la pel·lícula ‘Hate songs’, que forma part de la programació del D’A Film Festival. Àlex Brendemühl, Nansi Nsue i Boré Buika són protagonistes d’aquesta història que té en el seu centre el paper de l’emissora de Radio Télévision Libre des Mille Collines (RTLM) durant la guerra. Una ràdio coneguda per transmetre missatges d’odi cap als tutsis l’any 94 i incitar a la violència i la seva exterminació. En una entrevista amb l’ACN, Levis destaca que és un film “sobre la reconciliació, la generació d’odi a través dels mitjans i la necessitat de l’ésser humà d’explicar històries per entendre’s, sanar-se i reconciliar-se”.
Dos actors ruandesos, interpretats per Nansi Nsué i Boré Buika, i un tècnic de so belga, interpretat per Àlex Brendemühl, es reuneixen en una antiga seu de l’emissora de Radio Télévision Libre des Mille Collines (RTLM), que va ser clau en el genocidi de Ruanda del 94, per assajar una ficció sonora amb l’objectiu de tancar una ferida que encara segueix oberta. A mesura que avança l’assaig seran conscients que la reconciliació no serà tan fàcil com pensaven, ja que aquest projecte despertarà ferides que semblaven dormides.
Levis recorda que van estrenar el film al D’A el 7 d’abril que coincideix amb l’inici del genocidi a Ruanda. “La història de Ruanda ens serveix com a marc perquè parlem de temes actuals com les ‘fake news’, la manipulació mediàtica, la generació d’odi a través dels mitjans o fins i tot els debats sobre si allò va ser un genocidi com passa ara amb Gaza”. Assegura que allò tan trist d’aquesta història és que sembla que l’ésser humà es repeteix: “30 anys després estem igual”, assegura.
Levis explica que li van proposar fer un film sobre la guerra i va pensar en aquesta història de la RTLM de l’any 94 perquè els permetia “des d’un espai petit parlar d’un tema molt més gran”. D’aquí va sorgir la trama, a partir de les emissions reals que encara queden de l’època, però el director recalca que volien parlar del present. “No volia fer una pel·lícula d’època del 94, sinó parlar sobre què ha quedat de tot això avui en dia. 30 anys després Ruanda, és un país molt pròsper i sembla que s’hagin reconciliat i això és allò esperançador i és el que ens pot inspirar avui de la història de Ruanda”.
<strong>Reconciliació</strong>
El director va anar a Ruanda a documentar-se pel film i va fer moltes entrevistes. Els ruandesos amb els que va parlar li van transmetre que no havien tancat ferides ni havien perdonat, però sí havien fet un treball de reconciliació amb “un sentit pràctic de superar l’odi personal i egoista per pensar en el futur”.
La majoria de la pel·lícula té lloc en una emissora de ràdio i la idea, apunta el director, era tancar els tres actors com en una caixa “per veure com surten els instints animals”. De fet, l’actor Àlex Brendemühl destaca el repte que va significar la cinta per a ell i també per a Nansi Nsue i Boré Buika, i indica que ‘Hate songs’ és “una història de transformació de personatges, de lluita i d’evolució cap a la llum”.
En el seu cas, es posa en la pell de Simon, un tècnic de so belga. Està inspirat en un personatge real que treballada a l’emissora i amb documents gràfics s’ha inspirat i també se l’ha volgut fer ell. “El personatge simbolitza tots els europeus que han anat a Àfrica i que encara hi van i s’aprofiten dels beneficis per ser un blanc a l’Àfrica i simbolitza la colonització i com Europa ha tancat els ulls davant els conflictes dels països on han estat”.
Brendemühl descriu el seu personatge com una persona covarda, grisa sense llum, que en algun moment es descobreix que va viure una història d’amor que es va truncar per la seva incapacitat d’enfrontar-se.
