30Ningú s’atrevix a dir-ho però el millor que podria passar per ací és una majoria de Compromís. Si no fos així, en matèria cultural eixiríem perdent: ens portaria a retrocedir tant en el que concerneix Diputació com a l’Ajuntament. Encreuem els dits perquè renove l’alcalde Joan Ribó! I per un canvi en la Generalitat! Perquè un govern en solitari del Partit Socialista del País Valencià (PSPV) no resultaria molt diferent al fet que tornara a governar el Partit Popular (PP). Comparteixen flaqueses en bastants aspectes, salvant les diferències ideològiques més òbvies.
El que ocorre a nivell estatal no es reflecteix a nivell autonòmic i, a més, la lluita allí per a millorar les condicions ací, la guanya el candidat a President de la Generalitat Valenciana Joan Baldoví, defensant en el Congrés dels Diputats un finançament just i reclamant a Pedro Sánchez amb una tenacitat i transparència inaudites. No és casual que es tracte del polític més ben valorat, de fet, un polític que ha demostrat ser compromés, coherent i honrat. Ja és molt, però molt, molt.
Baldoví oferix també la seua experiència com a mestre, alcalde i diputat, assegurant que anirà a les urnes amb la mateixa il·lusió que quan es va presentar com a regidor de Sueca en 1987 (on va ser alcalde entre 2007 i 2011) fins que, a partir de 2011, va passar a ser Membre del Congrés dels Diputats de l’Estat Espanyol. Defensa interessos com la reforma del finançament autonòmic, el futur de l’agricultura mediterrània i la recuperació del dret civil valencià. El seu valencianisme es traduïx en gran amor per aquesta terra i la conservació dels nostres valors culturals. Mostrant fora el que tenim, posicionant-nos sense que ningú ens faça de costat o ens xafe, apostant pel nostre patrimoni cultural i sense el complex que tants anys es va tindre a reivindicar el nostre. Tal actitud pot fer que el sector cultural trobe el reforç que tant necessita en temps de crisi i incertesa. No es tracta de mirar-nos el melic sinó de deixar de mirar a Madrid com a superior, conscients dels artistes i creadors que tenim, galeries d’art, museus, teatres, festivals, als quals una Direcció General de Cultura liderada pel PSPV no atén correctament i pateixen. Pateixen perquè veuen als polítics fotografiar-se al costat d’ells però després no endinsar-se en un centre d’art qualsevol dia. Com lluitaran per aconseguir més pressupost i projecció internacional d’una cosa sobre la qual ningú aprofundix?
Només fa falta analitzar els personatges que s’ocupen de la cultura per part del PSPV, com la regidora socialista d’Educació, Acció Cultural, Joventut, Cooperació i Migració a l’Ajuntament de València Maite Ibáñez. Més atenta a plantar-se en el photocall de cada esdeveniment i traure’s la foto amb tots com el xiquet del bateig, que de preocupar-se pel tema que ocupa l’ocasió. Perquè, de fer oposició eficaç durant les dècades de govern del PP al País Valencià no serà, però d’eixir centrats en la foto i cuidar la imatge per a emportar-se tot el mèrit en un govern de coalició, sí que saben. Que si cal afegir cabells blancs a la perruca del President Ximo Puig s’afigen per a aportar credibilitat enfront d’uns altres que no necessiten postissos i que s’arromanguen per a treballar en comptes de preocupar-se de com ixen a la foto.
