ACN Barcelona – Els joves de l’àrea de Barcelona que asseguren sentir-se desplaçats, deprimits o tristos han passat de ser el 3,1% abans de la pandèmia (2015-2020) a representar el 10,3% (2020-2022, segons un estudi de la Diputació de Barcelona. En línies generals, l’estat anímic negatiu d’aquests adolescents ha passat del 17,9% al 25,7%. A més, s’ha ampliat la bretxa de gènere ja que en el cas de les noies s’ha passat d’un 31,9% que reconeixia sentir malestar emocional a un 52,9%. Entre d’altres, es dupliquen els que asseguren que se senten avorrits (del 7,3% al 14,6%), nerviosos (del 8,8% al 13,4%), desesperançats respecte al futur (del 5,1% a l’11,8%), amb problemes per dormir (del 6% al 12,4%) i molt cansats per fer coses (del 7,8% al 13,6%).
L’estudi ‘Estat anímic en joves de Barcelona província: evolució, factors associats i impacte de la pandèmia’ es va fer a partir de l’Enquesta d’hàbits relacionats amb la salut a alumnes de 4t d’ESO de la Diputació de Barcelona.
El treball analitza les hores de son d’aquests adolescents. En pre-pandèmia, la mitjana d’hores de son era de 7,6 entre els que asseguraven tenir un estat anímic positius, mentre que els que deien que era negatiu dormien 7,1. Durant la pandèmia no s’observen diferències, sent 7,7 i 7,1, respectivament.<br />
En analitzar l’associació de l’estat anímic negatiu amb el bloc de preguntes sobre la covid, es confirma una forta associació amb la vivència negativa del confinament, les perspectives negatives sobre el futur i la mala adaptació a les noves circumstàncies.
L’estudi apunta també que ha augmentat el pes dels factors socioeconòmics, com ara el nivell socioeconòmic i l’estructura familiar, per explicar un estat d’ànim negatiu.
Amb aquests resultats sobre la taula, el treball apunta que caldrà veure si aquest empitjorament fruit de la pandèmia és reversible o no.
