ACN Barcelona – Jordi Coca indaga a ‘El teatre de Shakespeare en el seu context’ en el “sentit primer” de les 36 obres més canòniques de Shakespeare, basant-se en allò que vivien i sabien els espectadors del seu temps. L’Institut el Teatre i Edicions de 1984 acaben de publicar aquest gran volum de l’escriptor, dramaturg i doctor en Arts Escèniques, que ell descriu amb modèstia com una obra “divulgativa”, una eina “útil” especialment per a dramaturgs i “gent de teatre” que s’hagin d’enfrontar a l’autor anglès. “No és un manual sinó un estímul i no tanca res; obre possibilitats de lectura”, s’explicava Coca aquest dimecres, content de contribuir a reparar el “handicap” que observa en la literatura catalana en dramatúrgies sobre els textos que teatrals.
Jordi Coca ha dedicat dos anys a l’escriptura d’aquest volum, on insisteix que no hi ha revelacions, ni un treball de recerca històrica, si no una lectura de les obres de Shakespeare a partir d’una aproximació al temps de l’autor i del seu públic. “La tesi és que el sentit de les seves obres no passa per les grans idees universals, sinó per les coses concretes d’aquell moment, per allò que sabien” i podien entendre els seus espectadors.
L’autor matisa que no es tracta d’una proposta de lectura “canònica” i única de la seva dramatúrgia, de la qual diu es poden fer tantes lectures com es vulgui. Ara bé, apropant-nos a com es llegia el seu teatre i quin era el context d’escriptura pot ajudar a llegir-lo “millor”, sosté.
A tall d’exemple, Coca es refereix a ‘Hamlet’ i la representació estereotipada d’un príncep “jove i guapo” quan la literalitat de l’obra parla d’algú gras i amb problemes de salut. O sobre la interpretació de ‘Macbeth’ com “una obra sobre l’ambició política”, Coca contraposa que és més aviat sobre “la legitimitat que ha de tenir el poder” i ho lliga amb la situació de la monarquia britànica d’aquells anys i el rol del mateix Shakespeare: “És una autèntica llepada de cul al Rei”, ha assegurat. “Shakespeare era molt prudent; segurament era de Convergència”, ha bromejat en un intent de situar els lligams del britànic a l’hora d’escriure.
<strong>Shakespeare, de tu a tu</strong>
Jordi Coca ha relatat avui que aquest volum és de fet el resultat dels seus anys de docència a l’Institut del Teatre (IT) i de la sensació constant que quan s’anomenava la figura de Shakespeare hi havia una “reverència aclaparadora” i paralitzant, lligada a més a molts “tòpics” sobre les temàtiques i els sentits de la seva obra, amb els quals “ensopegaven” constantment.
“Per això el llibre el dedico a ells, per què a les classes vaig veure que calia fer un plantejament diferent, calia contextualitzar-lo”, ha recordat el professor. Coca també voldria “desmitificar” la figura de Shakespeare entre el públic general. “No era un únic, ni un geni, era un senyor d’ofici, que depèn absolutament de tot el que hi ha hagut abans d’ell”, sosté.
<strong>Perspectiva “estimulant” per a creadors</strong>
Coca ha mantingut que la proposta del llibre li sembla una perspectiva “estimulant”, sobretot des del punt de vista dels dramaturgs que vulguin muntar obres de Shakespeare. Sense ser “una Bíblia” sobre la seva obra, diu, sí que pot ser “útil” per la gent de teatre, actors i directors, no tant com un manual però com un “estímul” i un recordatori de com i quan es van escriure aquells textos al marge de lectures posteriors que han esdevingut més o menys canòniques.
D’altra banda, Coca ha subratllat que el seu exercici, el “d’obrir possibilitats de lectura”, vol omplir un buit –que observa- en la dramatúrgia catalana. “Contribuir en la mesura del possible a superar el gran ‘handicap’ de la falta de dramatúrgies serioses sobre textos que s’estrenen”.
