ACN Cerdanyola del Vallès – Un estudi encarregat per l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM) a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) ha conclòs que les desigualtats socials condicionen les possibilitats de reduir els desplaçaments durant la pandèmia. La recerca ha analitzat els patrons d’ús del transport públic a Terrassa, Sabadell i a l’entorn de Barcelona, i els ha comparat amb els d’abans de la covid. Els investigadors han constatat que els grups socials més desafavorits s’han vist obligats a mantenir la mobilitat en transport públic en plena pandèmia, mentre la gent benestant ha pogut teletreballar o utilitzar vehicles privats. Els autors afirmen que això provoca exclusió social del primer grup i creuen que ha afectat directament a l’expansió de la covid.
El Grup d’Estudis sobre Energia, Territori i Societat (GURB) de la UAB ha liderat l’estudi amb un nou mètode de treball. Per una banda, ha analitzat l’evolució de les validacions d’accés al sistema ferroviari en plena emergència sanitària, i per altra, dades de mobilitat provinents de telefonia mòbil, facilitades pel Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana. En els dos casos, han observat el comportament diferent dels usuaris en funció de la renda mitjana de la població segons el territori d’origen dels viatges.
Les dades, presentades aquest dimarts en unes jornades virtuals sobre la mobilitat en pandèmia, mostren que les validacions de transport en el grup de gent benestant s’han reduït i ho han fet de forma ràpida. La diferència va ser especialment àmplia durant el primer confinament, el març del 2020. Així, del 15 al 19 de març del 2020 la mobilitat del sector benestant va baixar un 90,9%, mentre que en el grup de gent més vulnerable va fer-ho un 76,9%.
Aquesta relació inversa entre mobilitat i renda en el període àlgid de la pandèmia també es confirma amb l’anàlisi de la mobilitat absoluta realitzada amb les dades de desplaçaments a partir de la telefonia mòbil. Els comportaments segueixen un patró molt similar al llarg dels mesos posteriors.
Els investigadors consideren que la reducció de la mobilitat s’ha convertit en un recurs preat per protegir la salut i apunten que el fet de no poder reduir els desplaçaments acaba provocant exclusió social. Els autors atribueixen aquesta diferència al perfil laboral: els grups més desafavorits tenen feines poc qualificades i vinculades als serveis, mentre els sectors benestants treballen en àmbits més permeables al teletreball i tenen més recursos per resoldre les dificultats laborals.
