ACN Barcelona.-El Síndic de Greuges, Rafael Ribó i l’adjunta per a la defensa dels drets de la infància i l’adolescència, Maria Jesús Larios, han lliurat aquest dimarts a la presidenta del Parlament, Laura Borràs, un informe sobre la garantia dels drets dels infants i adolescents en l’actual context de la pandèmia. El document destaca que la inversió en polítiques ha augmentat de manera sostinguda en un 42,7%, prop de 1.895 milions d’euros. Tot i això, malgrat aquesta xifra, no s’han aconseguit millores prou significatives en els principals reptes relacionats amb el gaudi de drets dels infants. De fet, Ribó avisa que la reducció de l’accés als serveis bàsics durant la pandèmia pot tenir efectes en el seu desenvolupament.
En el context de crisi econòmica, s’ha incrementat més del 50% el nombre d’infants beneficiaris de la renda garantida de ciutadania (RGC), però la prevalença de la pobresa infantil continua augmentant. L’octubre de 2021 ja s’havia invertit un 33,8% més de finançament en l’RGC del que s’havia gastat tot l’any 2019 (90,5 milions d’euros més), i ja s’havia incrementat un 51,8% el nombre de beneficiaris respecte el 2019 (prop de 44.000 en total). Tot i les primeres dades, la covid ha provocat un increment molt significatiu del risc de pobresa infantil. L’any 2020 ja afecta el 33,4% dels infants, la qual cosa suposa un augment de 5,4 punts respecte l’any anterior. D’altra banda, s’ha incrementat un 25% la inversió en salut mental en el darrer quinquenni, però ha empitjorat la salut mental dels infants i joves. En la darrera dècada, ha augmentat un 26,5% el nombre d’usuaris dels serveis ambulatoris de salut mental infantil i juvenil. A més, en el període 2018-2020 s’ha doblat pràcticament la probabilitat de patir un problema de salut mental entre els infants de 4 a 14 anys: mentre aquesta probabilitat era del 5,9% l’any 2018, l’any 2020 era del 10,6%. La pandèmia també ha empitjorat les desigualtats socials en l’àmbit de la salut mental dels infants i adolescents: els infants de classe baixa presenten una evolució més negativa en el període 2018-2020 que els infants de classe social alta. El Síndic destaca l’increment del pressupost de la DGAIA (un 39,8% en el període 2016-2020), que s’ha destinat sobretot a finançar el creixement de l’oferta de places residencials necessàries per donar resposta a l’arribada d’adolescents migrants no acompanyats. Tanmateix, no s’està aconseguint consolidar un sistema de protecció fonamentat en l’acolliment familiar. En el període 2017-2021, s’han creat 2.540 noves places de recurs residencial (un 88,4%), mentre que només s’ha incrementat el nombre de famílies acollidores en 107 (un 17,0%). El setembre de 2021, menys de la meitat dels infants tutelats (45,9%) estan en acolliment familiar. Si es tenen en compte només els infants tutelats que no estan en família extensa i a qui l’administració ha proporcionat un recurs de protecció, menys d’una cinquena part (15,6%) estan en acolliment familiar.També s’han incrementat els recursos adreçats a l’educació inclusiva en els centres ordinaris i s’ha aprovat un nou marc normatiu per consolidar la inclusió escolar, però no hi ha la convicció que s’hagi avançat. Com a símptoma dels dèficits en el desplegament, l’alumnat escolaritzat en centres d’educació especial ha crescut un 14,3. En el període 2014-2020, el pressupost executat pel Departament d’Educació ha augmentat de manera sostinguda un 41,4% a preus corrents, prop de 1.704,3 milions d’euros. La millora del finançament de l’educació no està orientada a revertir els desequilibris en la composició social dels centres, sinó més aviat a compensar els efectes de la segregació escolar en les oportunitats educatives de l’alumnat. El Pacte contra la segregació escolar s’està desplegant però s’està fent de forma “més lenta” del que s’havia planificat inicialment. Pel que fa a la provisió d’habitatge d’emergència social, ha augmentat però no amb la intensitat necessària per donar resposta a les situacions d’exclusió residencial. L’increment del 8,6% en dos anys és poc significatiu si es tenen en compte el context de crisi econòmica derivada de la pandèmia i la demanda existent. El setembre de 2021, hi ha 597 famílies amb resolució favorable de la Mesa d’emergències de Catalunya. A Barcelona ciutat hi ha 81 assentaments on viuen 409 persones, entre les quals hi ha 59 infants. Els efectes de la covid-19La pandèmia ha afectat de manera negativa l’accés dels infants a diversos serveis que atenen les seves necessitats socials i educatives i que s’ocupen de la prevenció de les situacions de risc social, però aquesta menor cobertura, encara que tingui caràcter temporal, pot generar efectes sobre el seu desenvolupament futur.L’alumnat matriculat a l’educació infantil de primer cicle s’ha reduït un 19% per efecte de la pandèmia. Respecte a l’any anterior, el 2020 es va reduir un 5% el nombre d’infants atesos als centres de desenvolupament infantil i atenció precoç (CDIAP), per primer cop en la darrera dècada. També s’han reduït les llistes d’espera de salut dels infants en el cas de les intervencions quirúrgiques, però s’han incrementat en el cas de les consultes externes i les proves diagnòstiques. Agressions sexuals, homòfobes o racistes a menorsFinalment, l’estudi dedica un apartat a les agressions homòfobes i racistes, les quals denuncian que encara es troben “fortament invisibilitzades”. Les agressions sexuals cap a menors d’edat han augmentat durant l’any 2021. El percentatge de víctimes de delictes sexuals menors d’edat del primer trimestre d’aquest any (48,5%, gairebé la meitat del total) ha augmentat significativament respecte del primer semestre de l’any 2020 (36,1%) o el primer semestre de 2019 (43,3%).D’altra banda, hi ha dèficits en la detecció de signes de patiment emocional de l’alumnat per part dels professionals dels centres. També s’ha detectat que no hi ha prou protecció de les adolescents en centres residencials del sistema de protecció a la infància davant l’explotació sexual.
